La tornada a les aules està envoltada d’incertesa. D’acord amb el Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (d’ara endavant ECDPC, per les seves sigles en anglès), algunes comunitats autònomes espanyoles (Aragó, Castella i Lleó, Catalunya, Euskadi, Madrid, Navarra i Rioja), són les zones d’Europa amb més incidència de Covid-19.
JUAN IGNACIO PÉREZ IGLESIAS / UPV/EHU
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation
L’informe del ECDPC ofereix una xifra de 152,7 casos (acumulats en els 14 dies anteriors) per 100 000 habitants per al conjunt d’Espanya, però a les comunitats citades és superior. Aquest escenari, lògicament, genera gran preocupació en famílies, cos docent i autoritats educatives.
Els responsables d’educació de les comunitats autònomes han elaborat guies o protocols per a garantir una tornada segura a les aules, i s’esforcen per transmetre missatges tranquil·litzadors. Els protocols recullen, en l’essencial les recomanacions dels Ministeris de Sanitat i d’Educació i Formació Professional del passat mes de juny, que són similars als emprats en altres països.
Són mesures d’higiene, manteniment de distància física amb la corresponent reducció d’aforaments, adaptació d’horaris, ventilació d’aules i instal·lacions, ús de màscara, creació de subgrups (“bombolles”) de convivència, ús d’espais a l’aire lliure, neteja i desinfecció de centres, etc. També tracta de la manera d’actuar si es detecta algun cas en el centre docent. Aquestes mesures comporten necessitats addicionals de recursos, tant de professorat com d’infraestructures.
La veritat és que les mesures s’han pensat per a la seva aplicació en condicions de moderada expansió de la pandèmia
Si bé en tots els casos s’han contemplat diferents escenaris possibles, la veritat és que les mesures s’han pensat per a la seva aplicació en condicions de moderada expansió de la pandèmia.
No obstant això, com il·lustren les dades recopilades per l’ECDPC, a Espanya, i sobretot a les comunitats autònomes citades, el coronavirus circula per la població amb una intensitat molt superior a la que suposàvem a la fi del mes de juny, que és quan va publicar-se el document ministerial. I probablement per aquesta raó no han considerat la incidència de Covid-19 com una variable a tenir en compte a l’hora d’adoptar pautes de comportament, establint normes diferents en funció de la incidència.
Notificació de casos COVID-19 les últimes dues setmanes per cada 100.000 habitants. Actualitzat a 20 d’agost. European Centri for Disease Prevention and Control (veure galeria, Foto 1).
La tònica general en mitjans científics, econòmics i altres és favorable a la tornada a les aules amb els màxims nivells de presencialitat possible, però conforme ens acostem al començament del curs escolar en diversos països, es va posant cada vegada més èmfasi en la importància de la penetració del virus en la societat.
A principis de setembre la revista Nature incidia en aquest aspecte, assenyalant que els centres docents només poden obrir amb garanties si l’expansió de la pandèmia a la comunitat és baixa. Si ens atenim a aquesta recomanació, s’ha de determinar què es considera alta i baixa expansió.
L’Harvard Global Health Institute, juntament amb l’Edmond J. Safra Center for Ethics, també de la Universitat d’Harvard (els EUA), van publicar al juliol una proposta per a classificar els diferents comtats dels Estats Units, conforme a la incidència de la Covid-19 com a criteri principal, encara que no únic. (veure galeria, foto 2)
Aquest document orientatiu de la Universitat d’Harvard relaciona el desenvolupament de les activitats en tots els nivells educatius durant la pandèmia amb els nivells d’incidència dels contagis, la presencialitat o el confinament, i les corresponents mesures per part de les autoritats per a una bona gestió de la situació. Harvard’s Edmond J. Safra Center and the Harvard Global Health Institute.
És essencial comptar amb indicadors objectius i transparents per a establir nivells de risc i decidir, en virtut d’aquests nivells, l’estratègia d’escolarització que ha d’adoptar-se
D’acord amb aquesta classificació han definit quatre nivells, verd, groc, taronja i vermell, en ordre de risc creixent. I per a cadascun dels nivells proposen una bateria concreta d’actuacions. Doncs bé, el màxim nivell correspon a una incidència de més de 25 nous casos diaris per cada 100 000 habitants i en aquestes condicions proposen l’aprenentatge a distància i la permanència d’estudiants i docents a les llars. Hi ha diverses comunitats autònomes que han superat aquesta xifra la setmana passada.
Segurament, es poden dissenyar procediments alternatius per a determinar quines condicions es consideren de més risc. I depenent de l’esforç que fa cada país per a detectar els nous contagis, podran utilitzar-se barems diferents; però és essencial comptar amb indicadors objectius i transparents per a establir nivells de risc i decidir, en virtut d’aquests nivells, l’estratègia d’escolarització que ha d’adoptar-se. Només així podran confiar docents i famílies que els centres ofereixen realment les degudes garanties per a exercir la docència i l’aprenentatge en les millors condicions possibles.
Docents vulnerables
Dues consideracions per a acabar. La primera fa referència al personal vulnerable. Donada l’alta edat mitjana del personal docent i la concurrència, freqüent, de diversos problemes de salut, haurien de revisar-se les mesures previstes pel Ministeri de Sanitat per a la prevenció de riscos laborals per exposició al SARS-*CoV-2.
Al cap i a la fi, la convivència amb nens i nenes de poca edat comporta una exposició al possible contagi molt superior al que es produeix, per exemple, en establiments comercials, en els quals l’accés està limitat. No sembla lògic que s’equipari el risc que corre un docent a una aula al risc comunitari pel fet de no treballar amb persones simptomàtiques.
Més test i rastrejos
I la segona consideració es refereix a la necessitat de reforçar el dispositiu per a fer proves PCR, i traçar i aïllar contactes. Com més gran és la capacitat d’aquest dispositiu, més són les possibilitats de controlar l’expansió de la pandèmia i permetre un funcionament normal o gairebé normal dels centres docents. Donat el paper essencial que aquests compleixen i la seva posició en l’entramat social, com a nodes en els quals conflueixen diferents xarxes de relacions, l’ideal seria considerar a l’alumnat com a objectiu prioritari en programes massius de diagnòstic.
Les pròximes setmanes seran crucials. Una espasa de Dàmocles –la Covid-19 en creixement accelerat– penja sobre el curs escolar 2020-2021
Les pròximes setmanes seran crucials. Una espasa de Dàmocles –la Covid-19 en creixement accelerat– penja sobre el curs escolar 2020-2021. Les autoritats tenen a la seva mà una bateria de mesures (microconfinaments, restriccions més severes a la mobilitat, i altres) que poden ajudar a contenir i, fins i tot, revertir la seva expansió. És essencial que es facin més proves diagnòstiques i en els àmbits adequats. Faran falta actuacions decidides i contundents per part de les autoritats, i més recursos. Si no es fan les coses bé, l’espasa caurà i la formació de tota una generació quedarà seriosament hipotecada. Això és un problema que no ens podem permetre.
