El festival Barcelona Pensa segueix fidel al seu esperit: la difusió, l’apropament i la transmissió de la filosofia per fer accessibles aquells discursos i problemes teòrics que ens permeten comprendre, i potser transformar, el que som i el que ens envolta.
UB / Coincidint amb el Dia Mundial de la Filosofia, l’edició d’enguany del Barcelona Pensa se celebra els dies 18 i 19 de novembre en format de marató de 24 hores seguides. Consolidat com una cita anual de foment de la filosofia, el programa del festival inclou propostes per a tots els públics i de diferents temàtiques, a càrrec d’experts de reconegut prestigi en els seus àmbits d’especialització.
Una aposta pel dret a la filosofia com a tret fonamental d’una cultura crítica i participativa en què tothom s’ha de poder sentir implicat
El festival, promogut per la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona des de l’any 2014, aposta pel dret a la filosofia com a tret fonamental d’una cultura crítica i participativa en què tothom s’ha de poder sentir implicat.
Convertir el discurs filosòfic en un bé comú i compartit
Hi ha programades més d’una dotzena d’activitats, que busquen convertir el discurs filosòfic en un bé comú i compartit, i esborrar la frontera tradicional entre les anomenades alta i baixa cultura. Aquestes activitats tindran lloc en diferents espais de la ciutat de Barcelona, amb aforament limitat per les mesures sanitàries actuals, i d’altres seran en format virtual. En cas que les circumstàncies ho requereixin, s’adaptaran totes al format virtual.
El programa inclou dues conferències centrals. La primera, «Democràcia i intel·ligència col·lectiva en temps de crisi», inaugura el festival el dimecres 18, a les 18 h, a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia, i és a càrrec de Josep Lluís Martí, catedràtic de Filosofia del Dret de la Universitat Pompeu Fabra. En la conferència —que presentarà José Díez, codirector del Barcelona Pensa, professor de Filosofia de la Ciència a la UB i membre del Consell Assessor de la Fundació Episteme—, s’hi analitzaran els perills i les potencialitats de la intel·ligència col·lectiva.
L’altra conferència, «Aparèixer: marcs de percepció i subjectivitats polítiques», que clausurarà el Barcelona Pensa el dijous 19, a les 18.30 h, a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, és a càrrec de Nuria Sánchez Madrid, professora titular de Filosofia de la Universidad Complutense de Madrid i presidenta de la Sociedad Académica de Filosofía. La ponència se centrarà en l’anàlisi d’operadors epistèmics que intervenen en la formació d’opinions i discursos en l’espai públic, i que generen hostilitats dotades d’un fort component emocional. La presentarà Lorena Fuster, codirectora del festival i professora de Filosofia i Teoria Feminista a la Universitat de Barcelona.
Temes transversals amb experts de reconegut prestigi
El transhumanisme, els ponts filosòfics entre les arts i les ciències o la història del pensament en clau feminista són només alguns dels temes que tracta el programa d’enguany, que també tindrà un record per les efemèrides de Max Weber, Georg Hegel, Clarice Lispector i Concepción Arenal. Així mateix, la marató inclourà els tradicionals cafès filosòfics, un dels quals dedicat a María Zambrano i el cinema, i un altre, als límits del dubte.
La marató inclourà els tradicionals cafès filosòfics, un dels quals dedicat a María Zambrano i el cinema, i un altre, als límits del dubte
Docents i investigadors de la Universitat de Barcelona, com ara Fina Birulés, Helena González, Núria Sara Miras o Salvi Turró, entre molts altres, compartiran espai i activitats amb ponents convidats de la talla del coreògraf Moreno Bernardi o l’escriptor Víctor Sunyol, a banda dels convidats de les dues conferències centrals.
Els infants i els joves també pensen
Des de la primera edició, el Barcelona Pensa aposta també per programar activitats adreçades específicament a infants i joves. En aquesta ocasió, s’ha organitzat una trobada virtual entre infants de Filoscoles de diferents països perquè reflexionin junts sobre les experiències viscudes durant la pandèmia, els confinaments i els retrobaments a distància. L’activitat està organitzada pel Grup d’Innovació i Recerca per a l’Ensenyament de la Filosofia (IREF) i per la Red Iberoamericana de Comunidades de Diálogo Virtuales en Filosofía.
Una activitat que també és un clàssic d’aquest festival és la Mostra de Fotofilosofia. Durant un mes i mig, instituts i escoles confegeixen blogs amb fotofilosofies creades per l’alumnat. Es tracta de fotografies digitals acompanyades d’un títol en forma de pregunta relacionada amb la filosofia. En la mostra se’n comentarà una selecció, i algunes d’elles les presentaran els mateixos autors. Finalment, un grup d’alumnes de secundària realitzaran una performance reivindicativa amb motiu del Dia de la Filosofia.
Félix de Castro, professor de Filosofia, Ètica, Psicologia, Sociologia i Filosofia 3/18 a l’ensenyament secundari, coordinarà l’activitat del Pati Filosòfic, que enguany es proposa centrar el diàleg en els possibles efectes que pot tenir la pandèmia en la reflexió sobre l’ésser humà.
La música té un pes específic en aquesta edició
El Centre Cultural Albareda acollirà un concert inaugural, el dimecres 18 a les 20 h, a càrrec del grup Canvis Vells, centrat en les composicions musicals de Toni Martí, que concep l’escriptura, l’orquestració i el tractament de les idees musicals amb un estil particular i crea un tipus de sonoritat nova. Després de l’actuació, tindrà lloc una xerrada al voltant de l’ús del terme música popular. Girarà a l’entorn d’un text de Miquel Ferrés titulat Sobre l’(ab)ús del terme ‘popular’ en música, en què s’assenyala una sèrie de tensions entre etiquetes, no només la de popular. L’objectiu és reflexionar al voltant de l’escriptura i l’oralitat, i el rol de les acadèmies, entre altres.
El festival s’acomiadarà, el dijous 19 a les 19 h, amb l’espectacle Trobar-se en l’impossible, a càrrec de les violinistes Clàudia García-Albea (Roba Estesa) i Clara Larrañaga de Bofarull, un concert que subratlla l’angoixa de l’absència d’espai compartit com a conseqüència de la crisi de la pandèmia. L’obra conjuga música, paraula, imatge i moviment per transmetre una experiència compartida: la urgència del trobar-se.
