Una classe d’Infantil de 20 nens tindrà contacte amb més de 800 persones passats només dos dies
Científics de la Universitat de Granada adverteixen dels greus problemes de planificació que s’estan cometent en l’organització de la tornada a les classes de setembre. Els experts pronostiquen el tancament de moltes aules a la tardor i demanen a les autoritats educatives que preparin amb més rigor tant els sistemes presencials com l’escenari online.
Font: Universidad de Granada
Un equip d’investigadors del departament d’Organització d’Empreses II de la Universitat de Granada (UGR) ha comparat les previsions dels diferents Ministeris i Conselleries autonòmiques per a la tornada a les aules al setembre amb els requeriments tècnics dels models d’escenaris, i adverteixen sobre els greus problemes de planificació que s’estan cometent, “ja que fins al moment es tracta majoritàriament de declaracions benintencionades, però mancades del necessari detall per a convertir-se en una planificació útil”.
El problema principal és que les previsions públiques s’han centrat en anunciar l’ideal de la tornada a la presencialitat, però no consideren recursos suficients per a garantir el seu manteniment
Segons aquests experts, el problema principal és que les previsions públiques s’han centrat en anunciar l’ideal de la tornada a la presencialitat, però no consideren recursos suficients per a garantir el seu manteniment, ni compten amb plans detallats per al seu desenvolupament ni per a situacions alternatives de no presencialitat que poden ser necessàries en qualsevol cas.
Els professors de la Universitat de Granada han analitzat, com a il·lustració, el nombre de relacions sense màscares i sense distanciament previst per als col·lectius d’educació Infantil i dels quatre primers cursos de Primària. La ministra d’Educació, Isabel Celaá, va indicar que aquestes classes haurien de tractar-se com a «grups a manera de família o convivents» i que «en aquesta bombolla o set o mòdul poden moure’s amb tranquil·litat, sense necessitat de guardar la distàncies de 1,5 metres”.
“No obstant això, és important recordar que les denominades “bombolles” només garantirien la tranquil·litat si estiguessin tancades, però cadascun dels nens i nenes d’aquests nivells educatius i el seu docent també conviuen amb els membres de les seves pròpies famílies”, adverteix Alberto Aragó, catedràtic d’Organització d’Empreses, director del Màster en Economia i Organització d’Empreses de la UGR i coordinador d’aquesta anàlisi.
El resultat és que cadascun dels 20 escolars en aquestes classes tindria una exposició a un grup de 74 persones en el seu primer dia de classe
Assumint famílies formades amb una mitjana de dos adults i 1,5 menors (dos fills a la meitat de les famílies i un fill a l’altra meitat, reflectint la mitjana espanyola), el resultat és que cadascun dels 20 escolars en aquestes classes tindria una exposició a un grup de 74 persones en el seu primer dia de classe.
“Si a més els menors d’aquestes famílies també estiguessin en una classe diferent d’Infantil o Primària, s’agregarien aquestes relacions al conjunt aconseguint 808 persones implicades ja el segon dia de classe, considerant exclusivament les relacions sense distanciament ni màscara de la classe pròpia i les de les classes de germans i germanes – explica Aragó-. Si el nombre d’escolars a l’aula puja a 25, com moltes autonomies han anunciat ja perquè coincideixi amb la ràtio habitual, el nombre de persones implicades pujaria fins a 91 persones només amb els de la mateixa classe i 1.228 persones comptant les classes de germans”.
Els experts de la UGR consideren que qualsevol planificació en una situació d’incertesa com l’actual ha de considerar múltiples possibles escenaris i en cadascun d’ells han de definir-se els recursos dels quals es disposarà, les accions concretes a desenvolupar i les situacions i moments que portarien a la seva posada en marxa. Aragó afegeix que “un pla bo, bonic i barat no acostuma a resultar possible, però si a més és ambigu o poc realista, manca completament d’utilitat”.
Contrasten l’interès a destacar-la tornada a les aules al setembre amb les escasses inversions per a tractar de mantenir aquesta situació
A més, contrasten l’interès a destacar-la tornada a les aules al setembre amb les escasses inversions per a tractar de mantenir aquesta situació. Així, criden l’atenció sobre la renúncia de les administracions a la reducció del nombre d’estudiants a classe, la falta de concreció sobre la contractació de nous docents, o les molt limitades inversions previstes per a l’ampliació d’espais docents i el desenvolupament d’activitats alternatives i complementàries.
“És important reconèixer que l’organització de la tornada al col·le té característiques que la fan especialment complicada, però això precisament ha de portar a plans més rigorosos”, adverteix el catedràtic de la UGR. En el cas de col·legis i instituts, Aragó considera especialment poc eficaç el posar el focus sobre els plans de cada col·legi i institut sense que aquests hagin rebut ni els recursos ni el marc de referència detallat per a la seva adaptació.
L’equip d’investigadors de la Universitat de Granada insisteix en la importància d’aplicar rigor tècnic als processos de planificació i, seguint una de les seves línies de treball habituals, subratlla el potencial que la digitalització pot aportar, “un potencial que hem d’aprofitar”.
La dificultat de mantenir la presencialitat tot l’any
Els investigadors adverteixen que “un sistema obert de bombolles de convivents com el que proposen el Govern i les comunitats autònomes només pot tenir una eficàcia limitada per a controlar el risc de contagis, però és especialment poc eficaç quan el nombre d’escolars en el seu nucli és tan alt”.
Els investigadors de la Universitat de Granada han estudiat el molt diferent èxit dels plans de tornada al col·le ja en marxa en diferents països
Un contagi en una persona d’aquest col·lectiu comporta un risc automàtic per a tot el grup, per la qual cosa cal esperar que qualsevol situació d’alerta impliqui el tancament del grup o fins i tot de tot el col·legi si han compartit espais o docents comuns. Els investigadors de la Universitat de Granada han estudiat el molt diferent èxit dels plans de tornada al col·le ja en marxa en diferents països (Dinamarca i Israel fonamentalment) per a comprovar la importància clau d’aquests factors i la limitada coincidència de la previsió espanyola amb els plans més reeixits.
Els experts de la Universitat de Granada assenyalen que insistir en la tornada al col·le presencial sense inversions complementàries sembla més encaminat a tranquil·litzar a les famílies durant l’estiu que a establir un pla sòlid per a tot el curs.
El professor Eulogio Cordón, director del departament d’Organització d’Empreses II de la UGR, pronostica que “sense vacuna, la gran part de les classes probablement acabin tornant a un escenari remot al llarg de la tardor quan conflueixin els efectes de la COVID19 i la grip estacional. Per això, és molt important que tots els agents estiguin preparats per a aquesta possibilitat”.
Les comunitats autònomes han descartat majoritàriament plantejar-se si més no uns escenaris mixtos, incloent presencialitat i remot, i tampoc semblen mostrar avanços substancials en millores sobre un ensenyament a distància. No obstant això, amb la limitada inversió disponible, potser aquestes opcions podien facilitar més estabilitat en el curs.
Les comunitats autònomes han descartat majoritàriament plantejar-se si més no uns escenaris mixtos, incloent presencialitat i remot
Les comunitats autònomes han descartat majoritàriament plantejar-se si més no uns escenaris mixtos, incloent presencialitat i remot, i tampoc semblen estar fent avanços substancials en millores sobre un ensenyament a distància. No obstant això, amb la limitada inversió disponible, potser aquestes opcions podien facilitar més estabilitat en el curs.
Els experts de la UGR subratllen que hauria d’haver-se preguntat ja a les famílies la seva disponibilitat per a cada sistema amb l’objectiu d’intentar acollir millor als estudiants les famílies dels quals necessitessin de presencialitat i proporcionar una opció mixta o remota a aquelles famílies que ho desitgessin, en el cas que els centres educatius observessin garanties per al seu desenvolupament adequat. La falta de planificació conjunta amb famílies i docents és també una limitació dels protocols existents fins al moment. Aquesta manca de diàleg va poder ser comprensible per a la resposta immediata del curs en vigor, però resulta sorprenent quan es planifica per al curs següent i es necessita alterar substancialment les condicions laborals, pedagògiques i socials del procés educatiu.
Tenir un pla per si cal tancar
Els experts de la Universitat de Granada ressalten especialment que, si bé arrencar presencialment al setembre és sens dubte l’opció més desitjable, la complexitat de la malaltia i la limitada inversió complementària disponible fa imprescindible tenir també plans sòlids per a possibles escenaris de tancament.
El professor Aragó assenyala que “una planificació per escenaris ha de considerar possibles riscos i seqüències d’accions que comencen molt abans que un risc raonable es materialitzi”. Des d’aquest punt de vista, caldriaa estar fent ja en aquests moments una dotació de recursos i formació tant per a docents com per a famílies i estudiants. Així, és també imprescindible comptar amb protocols clars i recomanacions homogènies sobre com hauria de fer-se la transformació d’una classe presencial a una classe remota.
Tots els especialistes en educació recomanen que col·legis i instituts haurien d’oferir un horari per a classes online que parcialment repliqui el de les classes presencials i combini diàriament sessions sincròniques dels docents
Tots els especialistes en educació recomanen que col·legis i instituts haurien d’oferir un horari per a classes online que parcialment repliqui el de les classes presencials i combini diàriament sessions sincròniques dels docents (fins i tot breus) amb tasques i sessions asincròniques. Per contra, moltes famílies es van trobar aquest curs amb un model de “enviament de tasques per a tota la setmana” i amb l’heterogeneïtat relacionada amb el plantejament propi de cada docent implicat. Tot això sembla molt poc adequat per a mantenir les rutines infantils i les possibilitats de la família per a col·laborar.
“Podria ser útil fins i tot comptar amb “col·legis de guàrdia” que oferissin suport per a oferir ensenyament remot o presencial quan el centre original o la família el necessiti”, assenyalen els experts de la UGR que, no obstant això, adverteixen que la decisió de posar la responsabilitat en els plans de cada col·legi sense una base comuna que els sustenti podria acabar conduint a problemes molt similars als d’aquest curs.
La problemàtica específica de les universitats
El Ministeri d’Universitats ha proposat un model diferent al del Ministeri d’Educació per a la tornada a classe al setembre. “El paradoxal és que el sistema de torns rotatoris proposat pel Ministeri d’Universitats seria probablement més factible en col·legis i instituts que a les aules universitàries”, assenyalen els experts del departament d’Organització d’Empreses II de la UGR.
Els estudiants universitaris es matriculen per assignatures i compten amb un alt nombre d’optatives, per la qual cosa resulta més complicat formar grups d’estudiants per a fer torns i al temps evitar que la resta d’estudiants necessiti ser-hi a la facultat esperant per a altres assignatures.
Nuria Hurtado, directora del Grup de Recerca ISDE de la UGR, ha assenyalat que l’elevada heterogeneïtat dels centres universitaris fa difícil comptar amb un sistema vàlid per a tots, però destaca que “precisament les facultats més populars seran les que tindran més dificultats per a poder oferir presencialitat respectant els necessaris marges de seguretat”.
Els experts de la Universitat de Granada han fet un càlcul del nombre d’estudiants que podria acollir una aula universitària quan es respectin les distàncies previstes a la normativa ministerial. Els resultats permeten entendre les dificultats que la seva aplicació comportarà.
“A títol d’exemple, una aula tipus de 92 places amb pupitres fixos permetria acollir només a entre 16 i 24 estudiants per a garantir la distància de seguretat de 1,5 metres. Amb un número tan reduït d’estudiants a classe sobre el total, el suggeriment ministerial d’enregistrar la classe en directe per als estudiants no presents sembla tecnològicament més complicada, i menys efectiva, que un enregistrament de major qualitat i personalitzada per a un escenari online”.
Tant professorat com estudiants han trobat a faltar en aquest curs un sistema més estandarditzat per a la transformació de classes presencials a virtuals
L’avantatge de les universitats és que compten amb més nivells de digitalització que col·legis i instituts. No obstant això, oblidar que l’escenari digital pot acabar sent majoritari l’any que ve implica estar perdent l’oportunitat d’establir en aquests mesos els requisits per a un desenvolupament eficaç. Tant professorat com estudiants han trobat a faltar en aquest curs un sistema més estandarditzat per a la transformació de classes presencials a virtuals i un procediment que garanteixi una avaluació justa per als estudiants amb les necessàries garanties respecte a la identitat de la persona avaluada. Encara que la majoria de les universitats han fet moviments molt més decidits que col·legis i instituts en l’aplicació de la docència online, els plans per a evitar els problemes d’heterogeneïtat i avaluació online estan sent molt limitats o inexistents.
Com en el cas dels nivells educatius inferiors, intentar la presencialitat amb uns recursos addicionals molt limitats sembla estar absorbint la major part de l’atenció de les universitats. El president de la Conferència de Rectors Universitaris (CRUE) ha declarat que “les universitats volen tornar a la presencialitat”.
No obstant això, els experts de la Universitat de Granada criden l’atenció sobre el fet que els rectorats es vénen queixant que la dotació per a reforçar els seus sistemes informàtics, estudiants i professorat s’ha fet a càrrec dels seus pressupostos tradicionals, sense comptar amb cap ajuda complementària per les administracions autonòmiques o nacionals. “En el proper curs, no s’ha anunciat cap pressupost complementari i, fins i tot, s’han anunciat retallades en aquests pressupostos en algunes comunitats autònomes com a Andalusia. El repte d’aspirar al màxim amb menys recursos sembla certament complicat”, conclouen.
