Dilluns, 16 de març de 2020
Vivim una situació sense precedents.
Per raons de salut pública tots els centres educatius del país han tancat les seves portes. Des de llars d’infants fins a universitats, tots, públics, privats i concertats. Només a Catalunya, aquesta mesura afecta a un total de 1,565.478 alumnes. Això es fa com a mesura de contenció i per evitar la propagació del coronavirus, una variant de la família Coronaviridae, uns virus aliens als sistemes educatius, sí, però què en farem amb tants alumnes a casa?
Alguns proposen impartir classes a distància però no semblen posar-se d’acord amb la manera de fer-ho. Perquè, és clar, tenim situacions diverses, més ben dit, els alumnes tenen diverses situacions. Per exemple, què pot succeir amb un alumne que a casa seva no hi ha connexió a internet? Això pot passar per manca de pagament, per problemes de connexió si viu a indrets rurals o baixa connectivitat, si el pare, la mare o el germà fan servir l’únic ordinador de la casa, si resulta que tenen un sistema operatiu no compatible o els entra un hacker mentre el professor explicava.
També es dóna la circumstància que hi ha professors contagiats, o confinats, com tothom un cop declarat l’estat d’alerta en tot l’Estat. Seran baixes assegurades. O que els docents hagin de fer de pares i mares amb els seus propis fills voltant, jugant i cridant per casa.
De moment, seguim a l’espera que els responsables diguin alguna cosa.
