Els estudiants es poden absentar de l’escola a causa d’una àmplia varietat de raons o de factors de caràcter individual, familiar, institucional, físic, etc. Un estudi de la Fundación Ramón Areces i la Fundación Europea Sociedad y Educación mostra que els subgrups que s’absenten amb més freqüència són nois, immigrants i estudiants amb pares que tenen un nivell educatiu inferior a secundària.
La monografia ha volgut saber les raons per les quals els alumnes falten a classe
durant tota la jornada escolar, amb quina freqüència ho fan, com els determinants varien entre grups i quines repercussions tenen les absències sobre altres indicadors educatius.
L’estudi ofereix nova evidència sobre l’absentisme escolar per als estudiants de 15 anys utilitzant la informació del Programa per a l’Avaluació Internacional d’Alumnes (PISA, per les sigles en anglès) de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (anys 2012, 2015 i 2018).
Els resultats mostren que els subgrups que s’absenten de l’escola amb més freqüència
són nois, immigrants i estudiants amb pares que tenen un nivell educatiu inferior a secundària
Els resultats mostren que els subgrups que s’absenten de l’escola amb més freqüència
són nois, immigrants i estudiants amb pares que tenen un nivell educatiu inferior a secundària. A més, també veuen majors percentatges d’estudiants absents durant 3 dies o més entre els que són repetidors, tenen baixes expectatives sobre el seu nivell educatiu en el futur, tenen nivells de pertinença a l’escola per sota de la mitjana de país, de benestar subjectiu per sota de la mitjana de país, i d’assetjament superior a la mitjana de país.
La monografía, titulada La importancia del absentismo escolar para el desarrollo y el desempeño educativos forma part de la col·lecció Monografies sobre educació, promoguda per la Fundación Ramón Areces i la Fundación Europea Sociedad y Educación.
Absentisme entre països
Els percentatges d’absentisme varien substancialment entre països. En els països seleccionats, les taxes d’absentisme escolar més baixes es troben al Japó i Corea de Sud, on només una petita part dels estudiants falten a escola (2,1 i 2,2%, respectivament), seguits pels estudiants dels Països Baixos i de Suècia (amb taxes d’absentisme escolar del 7,2 i 9,9%, respectivament).
Les taxes d’absentisme escolar més baixes es troben al Japó i Corea de Sud, on només una petita part dels estudiants falten a escola (2,1 i 2,2%)
Per la seva banda, a Irlanda, Espanya, Mèxic i Portugal, al voltant del 30 % dels estudiants falten a escola en algun moment, durant les dues setmanes anteriors a la seva participació en l’estudi. Itàlia és un cas atípic entre tots els països, tant per la seva elevada taxa d’absentisme (una mica menys de la meitat dels estudiants, el 43,5%, van tenir assistència completa en 2018), com per haver mantingut aquest nivell tan elevat de forma repetida en els últims estudis PISA que han examinat.
Als Estats Units, el 16,4 per cent dels estudiants es van absentar un o dos dies en les últimes dues setmanes, i el 3,4% va faltar tres o més dies de classes. Aquests
percentatges són molt més alts a Espanya, on gairebé un de cada quatre estudiants (23,2%) es va absentar un o dos dies a l’escola, mentre que el 6,5% ho va fer
tres o més dies segons mostra el següent gràfic:
Pel que fa als estudiants que es van absentar de l’escola amb una freqüència major (3 o més dies durant les dues setmanes anteriors), els majors percentatges es registren a Itàlia (17,0%), Polònia (7,9%), Portugal (6,6%), Espanya (6,5%), França i Irlanda (5,7%) i el Canadà (5,3%). Com passa amb l’absentisme a general, les taxes més baixes d’absentisme escolar freqüent també es registren en els Països Baixos, Corea de Sud i el Japó, a més de Finlàndia.
A Espanya, gairebé un de cada quatre estudiants (23,2%) es va absentar un o dos dies a l’escola
Tots els països presenten una bretxa entre la proporció de nois que es van absentar de l’escola 3 o més dies i la proporció de noies que ho van fer amb la mateixa freqüència. En tots els casos, els percentatges de nois que van faltar a l’escola són superiors als de les noies.
En la majoria de països, els alumnes ocasionalment absents obtenen un exercici 20 punts menor en les proves PISA, sent de 50 punts per a aquells que s’absenten amb més freqüència. «La nostra descripció comparada de l’absentisme mostra que hi ha molta variabilitat en la seva prevalença entre països, el que suggereix, en general, que hi ha amplis marges de millora a la gran majoria d’ells».
Un de cada cinc estudiants presenta absentisme ocasional
Aproximadament un de cada cinc estudiants que van participar en l’estudi PISA 2018 (18,4%) va faltar a l’escola ocasionalment (1 o 2 dies), mentre que un de cada 15 (6,6%) ho va fer amb més freqüència (3 o més dies), prenent com a referència les dues setmanes prèvies a la seva participació en l’estudi.
Els resultats també mostren que com més dies s’absenta un estudiant de l’escola, pitjor és el seu acompliment en els tres dominis cognitius (matemàtiques, lectura i ciències)
Els resultats també mostren que com més dies s’absenta un estudiant de l’escola, pitjor és el seu acompliment en els tres dominis cognitius (matemàtiques, lectura i ciències). «De mitjana, en la majoria dels països, observem unes bretxes en l’acompliment cognitiu al voltant de 20 punts per als estudiants ocasionalment absents i al voltant de 50 punts per als estudiants que es van absentar amb més freqüència, el que equival, aproximadament, a 0,2 i 0,5 desviacions estàndard, resultats que són signifi catius des del punt de vista estadístic i de la investigació. Des del punt de vista tant de l’educació com de les polítiques públiques, cada dia de classe perdut és important», destaquen.
A més de les seves repercussions en les variables de desenvolupament i resultats educatius, l’absentisme és costós per al sistema. A falta d’evidència directa sobre els costos de l’absentisme, per a diversos països es reforça la idea que els recursos financers dedicats a la repetició són substancials (OCDE, 2011).
