El concepte de neuroeducació és relativament nou. No fa gaire que se’n parla, però cada vegada es fa més palès que saber com es forma, com madura i de quina manera funciona el cervell mentre aprenem és un element clau per als professionals de l’ensenyament. Està demostrat que conèixer les darreres recerques en neuroeducació i aplicar-les a l’aula pot millorar la pràctica educativa i, alhora, adaptar-la a les necessitats del segle XXI.
Universitat de Barcelona
David Bueno, professor de la Facultat de Biologia, i Anna Forés, professora de la Facultat d’Educació, acaben de publicar l’obra La práctica educativa con mirada neurocientífica. L’objectiu del volum, que es publicarà properament en versió catalana, és clar: combatre una de les crítiques més esteses de la neuroeducació, a saber, que les idees que aporta poden ser molt vàlides sobre el paper, però sovint resulta complex posar-les en pràctica. Bueno i Forés, codirectors de la Càtedra de Neuroeducació UB-Edu1st, asseguren que «el tret distintiu d’aquest llibre és que aporta experiències pràctiques neuroeducatives que, tot i ser molt senzilles d’aplicar, poden proporcionar resultats impressionants».
El llibre inclou experiències pràctiques de totes les etapes educatives, des de la infantil fins a la universitat, passant per altres estudis superiors i l’educació per a adults
El llibre inclou experiències pràctiques de totes les etapes educatives, des de la infantil fins a la universitat, passant per altres estudis superiors i l’educació per a adults. Totes elles les han dut a terme els mateixos membres de la Càtedra, que són coautors de l’obra. Bueno defensa que els beneficis de la neuroeducació i la seva posada en pràctica són vàlids per a qualsevol etapa formativa, perquè «el cervell va madurant amb l’edat, incorporant capacitats i fent-les progressar». «Amb independència de l’etapa vital en què ens trobem, sempre està aprenent constantment», assegura l’expert.
Transformar l’ensenyament des de la neuroeducació
S’ha pres realment consciència de la importància de fer recerca en neuroeducació quan s’ha disposat de la tecnologia que permet veure com funciona el cervell, en viu i en directe, en qualsevol situació i en persones de qualsevol edat i condició.
«El de la neurociència és un terreny encara molt novell. Fins fa pocs anys no disposàvem de les tècniques que avui dia ens permeten monitoritzar zones concretes del cervell i analitzar com funcionen en situacions quotidianes», explica Bueno. «Gràcies a aquestes eines —remarca—, hem començat a entendre com aprenem, què ens motiva i, per exemple, quin és el paper de les emocions. Aquests descobriments generen moltes possibilitats a l’hora de millorar les propostes educatives, amb una base científica sòlida».
Forés puntualitza, tanmateix, que cal ser prudents i humils: «Cal anar transferint les recerques en neurociències al terreny educatiu i recordar, sempre, que la neuroeducació no és una disciplina substituta de la pedagogia. No ho pot ser. És una aproximació complementària que permet disposar de dades noves per continuar fent recerca des de la pedagogia, la sociologia o la psicologia». L’educació demana noves respostes per adaptar-se a les necessitats del segle XXI i, en aquest sentit, els investigadors expliquen que la neurociència ha validat i confirmat moltes de les coses que ja se sabien o s’intuïen, i ha demostrat que molts dels mites relacionats amb l’educació, fins fa poc temps inqüestionables, com ara la vella pràctica del xarop de bastó, han quedat obsolets.
Els autors són del parer que, atesos els coneixements actuals, tots els professionals de l’educació haurien de tenir unes nocions bàsiques sobre el cervell
Els autors són del parer que, atesos els coneixements actuals, tots els professionals de l’educació haurien de tenir unes nocions bàsiques sobre el cervell. «Conèixer com funciona el cervell, com aprèn, com madura o què ens motiva ens ajuda a entendre, per exemple, per què hi ha estratègies educatives que funcionen molt bé i d’altres que no. Ens permet veure, fins i tot, que determinades estratègies que poden funcionar a curt termini poden tenir, en canvi, efectes perniciosos a mitjà i a llarg termini per a la construcció integral de la persona. Per tant, la neurociència ens facilita la nostra professió docent i ens ajuda a millorar-la», conclou Forés.
La neuroeducació no és una moda, ha vingut per quedar-se
La major part de la comunitat educativa valora molt positivament les aportacions que es fan des de la neuroeducació. En aquest sentit, els coordinadors de l’obra expliquen que, «tot i que la neurociència pot semblar una moda, el cert és que ha vingut amb força per quedar-se».
Fa sis anys que Bueno i Forés imparteixen formació en neuroeducació a través d’un postgrau de la Universitat de Barcelona i observen una clara tendència a l’alça pel que fa a la demanda. No en va, enguany s’ha duplicat, en versió semipresencial i en línia, l’oferta de places d’aquest postgrau i s’ha creat, a més, el màster en Neurociència Avançada.
Així mateix, a principis de març, se celebrarà el III Congrés de Neuroeducació, que l’any passat va registrar més de mig miler d’assistents.
