Investigadors de la Universidad Politécnica de Madrid en amb col·laboració de la Universidad Rey Juan Carlos desenvolupen un robot intel·ligent capaç de monitorar l’activitat dels nens amb TDAH i ajudar-los a evitar les distraccions en la realització de tasques quotidianes com la realització dels deures, contribuint així en l’adequat aprofitament de les classes.
Font: UPM
I si un robot intel·ligent fos capaç de monitorar de manera individualitzada l’activitat d’un nen amb TDAH de manera que l’ajudés a crear hàbits sans o a centrar-se quan es produís una distracció? Aquesta és la proposta del projecte ATENT@ en el qual participa un grup d’investigadors de la Universidad Politécnica de Madrid (UPM) que pretén desenvolupar entorns domèstics intel·ligents que, mitjançant l’aplicació de la robòtica i les tecnologies IoT, ajudin els menors a mantenir l’atenció mentre s’enfronten a una activitat de la vida quotidiana com és el fer deures.
El projecte pretén desenvolupar entorns domèstics intel·ligents que, mitjançant l’aplicació de la robòtica i les tecnologies IoT, ajudin els menors a mantenir l’atenció
El trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) és una afecció crònica que afecta milions de nens i continua en l’edat adulta. Entre els símptomes als quals dóna lloc es troben dificultat per a mantenir l’atenció, hiperactivitat i/o comportament impulsiu, entre d’altres.
“La simptomatologia que presenta el TDAH pot fer que, per als nens que ho pateixen, tingui una complicació addicional la realització d’activitats quotidianes, com els deures o mantenir l’atenció a classe, de manera reeixida”, explica María Luisa Martín Ruiz, del Departamento de Ingeniería Telemática y Electrónica de la Escuela Técnica Superior de Ingeniería y Sistemas de Telecomunicación de la UPM (ETSIST-UPM) i una de les investigadores del projecte. “D’aquí ve que ens proposéssim aplicar tecnologies de creació d’entorns intel·ligents i robòtica amb la finalitat d’ajudar aquests menors a mantenir l’atenció mentre realitzen els seus deures a casa, com un element més de suport que ajudi a millorar la seva qualitat de vida”, afegeix.
Objectes intel·ligents que s’acoblen a objectes quotidians
Com a primer pas, els investigadors han desenvolupat objectes intel·ligents que s’acoblen a objectes quotidians dins de la llar, com l’escriptori o la cadira, i que permeten monitorar el comportament de nens amb TDAH durant una activitat de la vida quotidiana de qualsevol nen; en aquest cas l’activitat de realització de deures. Aquests objectes es connecten a un robot que analitza les dades i interactua amb el menor ajudant-lo a centrar la seva atenció.
Com a primer pas, els investigadors han desenvolupat objectes intel·ligents que s’acoblen a objectes quotidians dins de la llar, com l’escriptori o la cadira
“Els objectes intel·ligents integrats en la llar són els que detecten i formalitzen les accions del nen concorde a pautes d’interès establertes pels terapeutes dins de l’activitat que s’està considerant. No obstant això, aquests objectes són invisibles per al nen que només té a l’assistent robòtic com a element d’interacció. El robot és el que estableix un diàleg limitat amb el nen orientat a realitzar petites intervencions en el seu estat perquè pugui tornar a focalitzar-se en l’activitat que estava realitzant” explica Iván Pau, investigador de la ETSIST-UPM i també participant en el projecte.
Seguiment personalitzat, constant i en línia
Després de realitzar algunes intervencions bàsiques localment, la informació és emmagatzemada externament en un repositori de seguiment que està disponible, amb les garanties adequades, per a les persones involucrades activament en la seva vida diària: familiars directes, terapeutes i professors. “Obtenim una gran quantitat de dades sobre la interacció del nen, les seves interrupcions, distraccions, els temps que triga a fer les tasques, etc. Tota aquesta informació es troba disponible per als professionals que poden incorporar-la com a informació addicional per a afinar les seves sessions terapèutiques amb el nen”, afegeix Santiago Berrezueta, investigador de la UPM.
Els primers resultats obtinguts dins de ATENT@ fan palesa la seva utilitat per a millorar la teràpia dels menors, complementant les sessions terapèutiques clàssiques en permetre als professionals entendre el nivell de rendiment dels nens en els seus entorns naturals i contribuint a la generalització dels aprenentatges produïts en les sessions de teràpia clàssiques.
Els primers resultats obtinguts dins de ATENT@ fan palesa la seva utilitat per a millorar la teràpia dels menors, complementant les sessions terapèutiques clàssiques
“Les proves de funcionalitat realitzades fins al moment mostren que la solució desenvolupada pot representar una ajuda significativa per a la translació dels conceptes treballats en les sessions terapèutiques a l’entorn natural del nen. Això implica l’extensió de les accions terapèutiques a espais aliens al centre terapèutic que pot suposar un avantatge tant a nivell clínic, ajudant al nen en el seu espai natural i evitant limitacions de temps, com a nivell organitzatiu”, explica María Luisa Martín.
“Les teràpies no farmacològiques del TDAH es basen en la rèplica d’activitats quotidianes assistides per un terapeuta ocupacional en un entorn clínic. Això implica dificultats que es plantegen per la necessitat de traslladar al nen a un centre, ja que la família no sempre té el temps necessari per a fer-lo i, d’altra banda, és difícil aconseguir la generalització dels aprenentatges. Les sessions solen limitar-se comunament a dues sessions per setmana, com a màxim, fet que normalment no és suficient. Motivant que no sigui evident l’efectivitat del tractament a curt termini, la qual cosa fa que les famílies puguin abandonar el tractament”, explica la investigadora Nuria Máximo Bocanegra de la Universitat Rey Juan Carlos que també participa en el projecte. Si a això li sumem la situació actual de pandèmia, es fa necessari aconseguir una reducció de les visites als centres sense que es vegi perjudicada l’atenció amb la finalitat de reduir així les possibilitats de contagi. “Facilitar la realització d’accions terapèutiques a distància en nens amb aquest trastorn representa un suport per a les seves famílies i els seus terapeutes sobretot en èpoques on és necessari limitar en la mesura que sigui possible les interaccions directes com passa actualment”, conclou Núria Màxim Bocanegra.
