La Comisión Jurídica Nacional por la Libertad de Educación, grup de professionals del Dret entorn del qual es reuneixen diverses institucions educatives, va presentar davant la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, una Petició per la qual se sol·licita l’empara de les institucions comunitàries enfront de la violació de drets fonamentals i els atacs a la Llibertat d’Educació provocats per la recentment aprovada Llei Celaá.
La Comissió Jurídica va denunciar «la precipitada manera d’aprovació de la LOMLOE, tramitada sota situació de pandèmia, i amb el rebuig del govern i afins, al fet que els agents educatius intervinguessin en la tramitació de la proposició de llei».
En el seu escrit davant el Parlament Europeu, registrat per aquesta cambra el passat 28 de gener, va denunciar, entre altres, la violació dels articles 14 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i 27 de la Constitució Espanyola, que protegeixen la llibertat d’educació i d’ensenyament. En particular, la llibertat dels pares al fet que els seus fills puguin rebre una educació conforme a les seves conviccions religioses, filosòfiques i pedagògiques.
En particular, la llibertat dels pares al fet que els seus fills puguin rebre una educació conforme a les seves conviccions religioses, filosòfiques i pedagògiques
Segóns denuncien: «La LOMLOE violenta els més elementals principis de llibertat i d’igualtat de drets entre famílies i alumnes». En concret, la Comisión va posar l’accent en sis aspectes bàsics que, sota el seu criteri, vulneren la normativa comunitària o nacional.
En aquest sentit, la Comisión Jurídica «treballa perquè la vulneració de Drets Fonamentals rebi l’oportuna resposta política des del Parlament Europeu i s’obrin vies d’intervenció perquè les institucions comunitàries protegeixin jurídicament els drets essencials de tantes famílies que han estat vulnerats».
Se sumen, d’aquesta manera, a Mas Plurales, la plataforma que també va demanar empara a l’Eurocambra per considerar la Llei Celaá contrària a la Constitució i va emprendre una campanya de recollida de signatures per aturar-la.
Este estudio, del Consejo Escolar del Estado, ofrece información sobre las excepcionales circunstancias en las cuales acabó el curso 2019-2020 y se inició el año académico 2020-2021. Parte de una reflexión sobre la educación no presencial durante el confinamiento, así como del análisis de las condiciones sanitarias de los centros y la incidencia de la enfermedad COVID-19 en el alumnado desde el comienzo de la presencialidad.
«El de la neurociència és un terreny encara molt novell. Fins fa pocs anys no disposàvem de les tècniques que avui dia ens permeten monitoritzar zones concretes del cervell i analitzar com funcionen en situacions quotidianes», explica Bueno. «Gràcies a aquestes eines —remarca—, hem començat a entendre com aprenem, què ens motiva i, per exemple, quin és el paper de les emocions. Aquests descobriments generen moltes possibilitats a l’hora de millorar les propostes educatives, amb una base científica sòlida».
