La consultora Making Science ha publicat l’informe “Transformación sectorial. Hacia un futuro más digital” que analitza les mancances digitals i tecnològiques del sistema educatiu, molt especialment les derivades durant la pandèmia. Així, el pas de l’educació presencial a un altre més telemàtica pot tenir un impacte gran i d’una llarga durada.
«Des d’un punt de vista de la previsible evolució de la situació econòmica del sector,
totes les previsions adverteixen que l’impacte global de la crisi actual serà gran
i durader», destaca l’informe de la consultora Making Science. Per a fixar la magnitud del canvi que, encara que existeixen cada vegada més centres educatius i titulacions que imparteixen els seus programes exclusivament en línia, fins abans de l’inici de la pandèmia suposaven només al voltant del 18-20% del total a Espanya i en el conjunt d’Europa, amb un creixement sostingut, però relativament lent.
L’informe assegura que, a l’escassa digitalització del sistema educatiu, se li suma la falta de suport als professors, que necessiten eines que s’adaptin a la nova situació d’entorn remot
L’informe assegura que, a l’escassa digitalització del sistema educatiu, se li suma la falta de suport als professors, que necessiten eines que s’adaptin a la nova situació d’entorn remot i que, a més, permetin la interacció entre els alumnes i estableixin una xarxa de relacions beneficioses per a tots. “De no crear un entorn adequat en el qual les necessitats digitals estiguin resoltes, l’alumnat podria veure la seva educació compromesa, especialment des d’un punt de vista de falta d’igualtat d’oportunitats. No tots els alumnes disposen de les eines digitals necessàries per a seguir la formació en línia”, assegura Gonzalo Valdés, Chief Strategy Officer en Making Science.
Una resposta adequada de les administracions nacionals i europees pot ajudar a mitigar els danys a llarg termini, però els centres hauran de reaccionar ràpida i decisivament, assegura l’informe.
Problemes de ciberseguretat
És molt normal que, en els esforços contrarellotge per a moure els programes
presencials per a ser impartits en línia, no s’hagi prestat la suficient atenció al fet que
els riscos de sofrir un ciberatac creixen exponencialment segons més persones
es connecten als sistemes de centres mitjançant l’ús d’Internet.
Les universitats ja han suportat ciberatacs en els quals usuaris no desitjats
han interromput les classes, per exemple
Les universitats ja han suportat ciberatacs en els quals usuaris no desitjats han interromput les classes, per exemple. Qualsevol organització educativa ha de reforçar els seus sistemes de seguretat per a prevenir aquests problemes, tancant les bretxes que els atacants poden explotar i realitzant les inversions necessàries per a garantir la seguretat i la privacitat de les dades.
Protegir les eines utilitzades per a l’ensenyament mitjançant la implementació de protocols segurs d’aprenentatge remot, inclòs l’ús de xarxes privades virtuals (VPN) i educar als treballadors, alumnes i professors a identificar i no caure en possibles paranys en línia com el phishing o qualsevol altre sistema d’enginyeria social són algunes de les propostes que assenyala la consultora.
Este estudio, del Consejo Escolar del Estado, ofrece información sobre las excepcionales circunstancias en las cuales acabó el curso 2019-2020 y se inició el año académico 2020-2021. Parte de una reflexión sobre la educación no presencial durante el confinamiento, así como del análisis de las condiciones sanitarias de los centros y la incidencia de la enfermedad COVID-19 en el alumnado desde el comienzo de la presencialidad.
La publicación empieza con el análisis de la situación de confinamiento y educación a distancia de finalización del curso en que se ocasionó la epidemia. También aborda la incidencia de la enfermedad COVID-19 en el alumnado e incluye una valoración de las condiciones sanitarias de los centros en el comienzo del siguiente curso. En este punto se señala la repercusión de esta crisis en la educación y en la amplificación de las brechas digital y social.
Seguidamente, se incluye el examen de las medidas extraordinarias implementadas para afrontar los problemas sanitarios y las dificultades de la enseñanza en este contexto. Se refieren los recursos extraordinarios destinados a hacer frente a efectos de la pandemia en el sistema educativo. Además, se describen las políticas e iniciativas y las medidas sanitarias llevadas a cabo por las Administraciones educativas en el inicio del curso 2020-2021, incluyendo las de apoyo en las familias, en España.
A continuación, se refieren las difíciles condiciones de trabajo en los centros educativos. Se relatan las disposiciones pedagógicas y didácticas llevadas a cabo, se enumeran los medios materiales empleados -particularmente para afrontar las clases no presenciales-, así como la conexión de estas actuaciones con la vuelta a la educación presencial en el curso 2020-2021.
Finalmente, se analizan las circunstancias de la enseñanza durante el periodo estudiado e iniciativas de adaptación de currículum, así como de apoyo y refuerzo. Asimismo, se consideran las situaciones extraordinarias presentadas en el progreso de los aprendizajes, teniendo en cuenta la repercusión de la situación social y de las medidas adoptadas en el desarrollo psicológico y emocional del alumnado.
Junto con este documento se presenta un anexo con la normativa estatal y autonómica publicada a raíz de la situación de la pandemia y un segundo anexo que repasa las medidas equivalentes adoptadas en el ámbito de la Unión Europea y en una selección de países.
El concepte de neuroeducació és relativament nou. No fa gaire que se’n parla, però cada vegada es fa més palès que saber com es forma, com madura i de quina manera funciona el cervell mentre aprenem és un element clau per als professionals de l’ensenyament. Està demostrat que conèixer les darreres recerques en neuroeducació i aplicar-les a l’aula pot millorar la pràctica educativa i, alhora, adaptar-la a les necessitats del segle XXI.
Universitat de Barcelona
David Bueno, professor de la Facultat de Biologia, i Anna Forés, professora de la Facultat d’Educació, acaben de publicar l’obraLa práctica educativa con mirada neurocientífica. L’objectiu del volum, que es publicarà properament en versió catalana, és clar: combatre una de les crítiques més esteses de la neuroeducació, a saber, que les idees que aporta poden ser molt vàlides sobre el paper, però sovint resulta complex posar-les en pràctica. Bueno i Forés, codirectors de la Càtedra de Neuroeducació UB-Edu1st, asseguren que «el tret distintiu d’aquest llibre és que aporta experiències pràctiques neuroeducatives que, tot i ser molt senzilles d’aplicar, poden proporcionar resultats impressionants».
El llibre inclou experiències pràctiques de totes les etapes educatives, des de la infantil fins a la universitat, passant per altres estudis superiors i l’educació per a adults
El llibre inclou experiències pràctiques de totes les etapes educatives, des de la infantil fins a la universitat, passant per altres estudis superiors i l’educació per a adults. Totes elles les han dut a terme els mateixos membres de la Càtedra, que són coautors de l’obra. Bueno defensa que els beneficis de la neuroeducació i la seva posada en pràctica són vàlids per a qualsevol etapa formativa, perquè «el cervell va madurant amb l’edat, incorporant capacitats i fent-les progressar». «Amb independència de l’etapa vital en què ens trobem, sempre està aprenent constantment», assegura l’expert.
Transformar l’ensenyament des de la neuroeducació
S’ha pres realment consciència de la importància de fer recerca en neuroeducació quan s’ha disposat de la tecnologia que permet veure com funciona el cervell, en viu i en directe, en qualsevol situació i en persones de qualsevol edat i condició.
«El de la neurociència és un terreny encara molt novell. Fins fa pocs anys no disposàvem de les tècniques que avui dia ens permeten monitoritzar zones concretes del cervell i analitzar com funcionen en situacions quotidianes», explica Bueno. «Gràcies a aquestes eines —remarca—, hem començat a entendre com aprenem, què ens motiva i, per exemple, quin és el paper de les emocions. Aquests descobriments generen moltes possibilitats a l’hora de millorar les propostes educatives, amb una base científica sòlida».
Forés puntualitza, tanmateix, que cal ser prudents i humils: «Cal anar transferint les recerques en neurociències al terreny educatiu i recordar, sempre, que la neuroeducació no és una disciplina substituta de la pedagogia. No ho pot ser. És una aproximació complementària que permet disposar de dades noves per continuar fent recerca des de la pedagogia, la sociologia o la psicologia». L’educació demana noves respostes per adaptar-se a les necessitats del segle XXI i, en aquest sentit, els investigadors expliquen que la neurociència ha validat i confirmat moltes de les coses que ja se sabien o s’intuïen, i ha demostrat que molts dels mites relacionats amb l’educació, fins fa poc temps inqüestionables, com ara la vella pràctica del xarop de bastó, han quedat obsolets.
Els autors són del parer que, atesos els coneixements actuals, tots els professionals de l’educació haurien de tenir unes nocions bàsiques sobre el cervell
Els autors són del parer que, atesos els coneixements actuals, tots els professionals de l’educació haurien de tenir unes nocions bàsiques sobre el cervell. «Conèixer com funciona el cervell, com aprèn, com madura o què ens motiva ens ajuda a entendre, per exemple, per què hi ha estratègies educatives que funcionen molt bé i d’altres que no. Ens permet veure, fins i tot, que determinades estratègies que poden funcionar a curt termini poden tenir, en canvi, efectes perniciosos a mitjà i a llarg termini per a la construcció integral de la persona. Per tant, la neurociència ens facilita la nostra professió docent i ens ajuda a millorar-la», conclou Forés.
La neuroeducació no és una moda, ha vingut per quedar-se
La major part de la comunitat educativa valora molt positivament les aportacions que es fan des de la neuroeducació. En aquest sentit, els coordinadors de l’obra expliquen que, «tot i que la neurociència pot semblar una moda, el cert és que ha vingut amb força per quedar-se».
Fa sis anys que Bueno i Forés imparteixen formació en neuroeducació a través d’un postgrau de la Universitat de Barcelona i observen una clara tendència a l’alça pel que fa a la demanda. No en va, enguany s’ha duplicat, en versió semipresencial i en línia, l’oferta de places d’aquest postgrau i s’ha creat, a més, el màster en Neurociència Avançada.
Així mateix, a principis de març, se celebrarà el III Congrés de Neuroeducació, que l’any passat va registrar més de mig miler d’assistents.
Ayer, 20 de enero, tuvo lugar el webinar organizado por la Fundación Episteme, con el título «La LOMLOE y la calidad del sistema educativo». El acto contó con la presencia de Miguel Recio, vocal asesor del Gabinete del Secretario de Estado de Educación y Alberto Royo, profesor y escritor. Dos posturas discrepantes en torno a una ley que acaba de entrar en vigor.
La LOMLOE, también conocida como Ley Celaá, ha levantado desde el primer momento posturas enfrentadas. Se trata de la octava ley educativa desde la llegada de la Democracia española y su aprobación y entrada en vigor llega en medio de una crisis sanitaria que ha trastocado también las prácticas docentes y ha acelerado los medios telemáticos educativos. Pero, ¿cómo afecta la nueva ley a la calidad del sistema educativo?
Miguel Recio organizó su ponencia alrededor de los aspectos de la LOMLOE más relacionados con el despliegue de los nuevos programas de estudios, el reforzamiento de la equidad y la evitación del fracaso escolar, advirtiendo que se trata de una ley jurídicamente complicada desde el punto de visto técnico, como quiera que su redactado se incorpora al de la ley anterior, la LOMCE, sustituyendo, modificando, complementando o derogando sus artículos, según el caso.
En sus rasgos esenciales, según expuso Miguel Recio, “la LOMLOE es una ley pensada para modernizar el sistema educativo español”
En sus rasgos esenciales, según expuso el Sr. Recio, “la LOMLOE es una ley pensada para modernizar el sistema educativo español”, incidiendo en los siguientes aspectos:
• Mejorar la equidad como inherente al derecho fundamental en la educación.
• Hacer más efectivo el modelo de educación inclusiva.
• Recuperar el modelo curricular de enseñanzas mínimas, que la ley anterior había abandonado.
• Reforzar el principio de participación en el sistema educativo en los órganos colegiados de los diferentes sectores de la comunidad educativa -familias, profesores y alumnos- reactivando los consejos escolares de los centros, las atribuciones de los cuales la LOMCE había recortado.
• Incorporar el aprendizaje basado en competencias y el desarrollo de parte del currículum a iniciativa de los centros, así como por proyectos en vez de por materias o asignaturas.
• Devolver a la estructuración en ciclos de la educación Primaria y aumentar progresivamente las plazas públicas en la etapa de educación Infantil.
Entre las medidas destinadas a combatir el fracaso escolar, Miguel Recio destacó la recuperación de la titulación única para todo el alumnado en la etapa de educación obligatoria, eliminando los itinerarios conducentes a la no obtención del título de ESO, que la ley Wert había establecido por aquellos alumnos que cursaran la FP Básica.
Asimismo matizó que está previsto mantener esta FP Básica, pero que conducirá igualmente a la obtención del título de ESO. Igualmente, para combatir el alto índice de repetición de curso que hay en España, se establece un máximo de dos repeticiones a lo largo de toda la etapa educativa de escolarización obligatoria, y en ningún caso podrá ser el mismo curso.
Igualmente, afirmó que, de acuerdo con las previsiones del Ministerio, la plena aplicación de la LOMLOE se producirá en el curso 2022-2023, cuando ya hayan sido elaborados y desplegados los respectivos decretos de enseñanzas mínimas para cada etapa.
Recio afirmó que, de acuerdo con las previsiones del Ministerio, la plena aplicación de la LOMLOE se producirá durante el curso 2022-2023
Con todo esto, concluyó Recio, se pretende acercar el sistema educativo español a los estándares de la U.E., mejorar la calidad educativa y combatir el impacto que en educación ha tenido la agravación de la brecha social producida como efecto de la crisis económica del 2010. Igualmente, manifestó la voluntad del Ministerio de avanzar en la aplicación de la ley con el máximo diálogo con los diferentes agentes sociales y buscando en todo momento el consenso.
Alberto Royo y Miguel Recio en un momento del acto / Fundación Episteme
La ponencia de Alberto Royo, profesor y autor de libros sobre educación, tuvo un sentido y una significación muy diferentes desde un primer momento.
Según Royo, quien se manifestó abiertamente crítico con todas las leyes educativas que se han ido sucediendo desde la LOGSE (1990), de la cual no habrían sido sino secuelas, la LOMLOE olvida las funciones académicas, centrándose en aspectos meramente administrativos o burocráticos, y promoviendo pedagogías que, como el constructivismo, considera totalmente erróneas. “La LOMLOE no significará de ninguna forma una mejora del sistema educativo, sino un empeoramiento de la calidad educativa”, apostilló.
Alberto Royo manifestó que no ha sabido encontrar en la ley ninguna medida efectiva contra el fracaso escolar, que no sea la reducción progresiva de contenidos de conocimiento, es decir, la reducción de los currículums y el énfasis en la dispersión de los conocimientos disciplinares en proyectos y competencias que no tienen otro efecto que disimular y camuflar este fracaso escolar bajo el barniz de una falsa modernización supuestamente innovadora. Incidió también en la idea que no se tiene que ver la repetición de curso tan peyorativamente, como un fracaso definitivo, porque no lo es y porque del fracaso también se aprende. “El auténtico fracaso es precisamente esconderlo o no quererlo ver”.
Alberto Royo manifestó que no ha sabido encontrar en la ley ninguna medida efectiva contra el fracaso escolar, «que no sea la reducción progresiva de contenidos de conocimiento»
Respecto a la prohibición legal de repetir de curso más de dos veces a lo largo de toda la enseñanza obligatoria –Primaria y Secundaria-, Alberto Royo, afirmó que es una medida administrativa, no académica, y lo único que provocará será el empeoramiento del aprovechamiento del alumno al cual no se ha de dejar repetir, porque entonces, o bien cuando pase de curso no estará en condiciones de aprender unos contenidos que requería haber aprendido del curso anterior, o, también, si el alumno sabe que no repetirá más de una vez el mismo curso, y nunca más de dos veces, puede inhibirse fácilmente.
Porque, prosiguió Royo, otra característica de las leyes educativas, y muy particularmente de la LOMLOE, es el reiterado énfasis en la desresponsabilitzación del alumno, como consecuencia de la aplicación de teorías pedagógicas elaboradas por supuestos «expertos» que no han pisado nunca un aula de Secundaria. Una desresponsabilitzación que no contribuye precisamente al desarrollo del espíritu crítico.
Y nada de esto contribuirá a mitigar la brecha social, sino todo lo contrario. Porque si la escuela no enseña, los más perjudicados serán precisamente los sectores de las clases más desfavorecidas, que no se podrán permitir un colegio de pago o un profesor particular, quedando condenados a la marginalidad, precisamente como consecuencia de unas medidas que se proclaman creadas en su nombre. Alberto Royo definió todo esto como el resultado de una «estrategia de estupefaciente», destinada a dormir el personal. Es decir, “si no se enseña, no se aprende, pero si no se exige, tampoco se nota”. Un enfoque metodológico propio de las «modas pedagógicas» que solo elucubran en función de sí mismas, completamente alejadas del día a día de las aulas, según su criterio.
Si la LOMLOE recoge ideas cuyo germen está en la Ley Villar Palasí, ¿podemos decir que la Ley Celaá tiene una tatarabuela franquista?
La intervención de Alberto Royo concluyó señalando dos aspectos muy preocupantes que también incorpora la LOMLOE. En primer lugar, la posibilidad de separar de la docencia a aquellos profesores que no se ajusten a la metodología pedagógica oficial, mediante expediente, sin cuestiones disciplinarias ni de inhibición por el medio. Una novedad que abre la posibilidad de una caza de brujas entre los disidentes de la pedagogía oficial, y que atenta abiertamente contra la libertad de cátedra. Y que todavía acontece más preocupante si tenemos en cuenta la segunda «novedad»: los miembros del cuerpo de inspectores no tendrán que pasar, como hasta ahora, por unas oposiciones, sino que los podrán nombrar a criterio de las administraciones educativas; una medida que favorece el clientelismo y la fidelidad doctrinaria, a su parecer. Las dos medidas combinadas, “abren un futuro todavía más inquietante”.
A continuación se abrió el turno del debate, en el cual los dos ponentes tuvieron la oportunidad de debatir entre ellos, y de responder a las numerosas preguntas de los asistentes, centradas fundamentalmente en aclaraciones o ampliaciones de los diferentes aspectos de sus respectivas ponencias.
Hi han participat més de 1.200 nens de Catalunya / UPF
El “Primer diccionari de medicina il·lustrat” per a infants ja es pot consultar en versió web i en format aplicació
El projecte dirigit per Rosa Estopà, investigadora de l’Institut de Lingüística Aplicada de la UPF, té com a objectiu explicar el significat i l’ús del vocabulari bàsic de salut i malalties als infants. Hi han participat més de 1.200 nens de Catalunya i metges del Col·legi de Metges de Girona i metges i infermeres del Servei de Pediatria de l’Hospital del Mar.
Font: UPF
El Primer diccionari de medicina il·lustrat va néixer de la manera més tradicional: en paper. Amb aquest projecte lingüístic pioner, l’equip de lingüistes dirigit per Rosa Estopà, investigadora de l’Institut de Lingüística Aplicada (IULA) i professora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, vol explicar als més petits conceptes sobre salut o malalties que es troben presents en el seu entorn. Assessorats per metges de Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) i metges i infermeres del Servei de Pediatria de l’Hospital de la Mar, inclou més de 300 paraules, algunes d’elles tan presents avui dia com «virus», «pandèmia» o «vacuna».
A través de l’aplicació, els usuaris poden formar part del projecte enviant els seus propis dibuixos i definicions / UPF
Recentment, el diccionari s’ha activat en versió web i en format app i es poden trobar aquestes paraules amb les explicacions i il·lustracions, a més d’àudios i jocs amb els mots del diccionari. Per exemple, els usuaris poden relacionar dibuixos vinculats a salut amb el seu significat o escollir quina és la definició correcta d’un concepte. L’aplicació també inclou àudios descriptius per a cada entrada del diccionari, de manera que els més petits, amb dificultats per llegir, o els nens amb problemes visuals o que coneixen poc el català també puguin consultar-lo. Finalment, a través de l’aplicació, els usuaris poden formar part del projecte enviant els seus propis dibuixos i definicions, que passen a incloure’s en el diccionari un cop revisades.
Els principals artífexs de l’obra són els més de 1.200 nens i nenes de vuit escoles de Catalunya que durant tres anys han treballat per dibuixar i explicar prop de 200 paraules. “Es tracta d’un projecte col·laboratiu realitzat a partir de coneixement acumulatiu, ja que les definicions han estat construïdes per experts en llengua, didàctica i medicina, basant-se en les explicacions dels infants”, assegura Estopà.
Actualment, el diccionari inclou un total de 363 paraules que s’utilitzen per parlar de medicina, moltes d’elles acompanyades per dibuixos explicatius
Actualment, el diccionari inclou un total de 363 paraules que s’utilitzen per parlar de medicina, moltes d’elles acompanyades per dibuixos explicatius, per àudios amb veu de nens i nenes que llegeixen les explicacions, la seva categorització i en alguns casos informació sobre l’origen del terme o sobre el context en què es fa servir. A més, també hi ha un atles del cos humà i un conjunt de verbs utilitzats per parlar de temes mèdics i exemples reals del seu ús.
Dimecres 20 de gener, la Fundació Episteme presenta un webinar (seminari virtual) dedicat a la nova LOMLOE i la seva relació amb la qualitat del sistema educatiu. Per tal d’abordar aquesta temàtica es comptarà amb la participació D. Miguel Recio, vocal assessor del Gabinete del Secretario de Estado de Educación i el professor i escriptor, D. Alberto Royo. L’acte serà en castellà.
La nova LOMLOE (Ley Orgánica por la que se modifica la LOE de 2006) també anomenada Llei Celaá, serà la vuitena llei d’educació a Espanya des de la democràcia. Una llei que ha aixecat diverses polèmiques i que ha despertat el rebuig, entre els seus detractors, de bona part de l’oposició i d’algunes plataformes educatives.
Sobre aquesta llei se n’ha dit molt i de tot. S’ha polemitzat sobre el tractament que fa de la privada concertada i de la lliure elecció de centre, sobre les llengües vehiculars, sobre la imperiosa necessitat de reduir el fracàs escolar o la repetició de curs… Però de la qualitat educativa no se n’ha dit gairebé res; i és aquest punt precisament el que abordarem a Fòrum Episteme: en quina mesura la nova llei aporta elements que permetin pensar en una millora de la qualitat educativa?
Per a debatre sobre aquest tema, comptarem amb dos ponents: D. Miguel Recio. Vocal Assessor del Gabinete del Secretario de Estado de Educación i el professor i escriptor D. Alberto Royo, autor de llibres sobre educació de gran èxit, com ara ‘Contra la nueva educación’ (2016), ‘La Sociedad gaseosa’ (2017) o ‘Cuaderno de un profesor’ (2019).
L’acte és gratuït i es pot assistir i participar previ registre en aquest enllaç. Places limitades.
Imatges de companys i companyes amb mantes i jaquetes en els pupitres / CANAE
El retorn a les aules passades les vacances de Nadal ha fet palesa la preocupant situació de centenars de centres educatius en tot el país, que estan travessant una de les pitjors onades de fred en els últims anys. «Calefactors trencats, falta d’aïllament i aules sota zero»; així es refereixen els estudiants als seus col·legis i instituts després dels primers dies de classe.
A tot això cal sumar les recomanacions sanitàries, que insisteixen en l’obertura de portes i finestres per a reduir les possibilitats de contagi per Coronavirus. Això suposa un hàndicap més a l’hora de fer classe que, al costat de les màscares i la semipresencialitat, dificulta la docència per a milers d’estudiants i professors. Des de la Confederación Estatal de Asociaciones de Estudiantes (CANAE) denuncien aquesta situació a la qual qualifiquen de «insostenible».
En paraules de la presidenta de l’organització estudiantil, Andrea G. Henry, “l’educació és un dret fonamental, i consegüentment, hem de garantir la seva qualitat. No es poden repetir les mateixes imatges de companys i companyes amb mantes i jaquetes en els pupitres”. També declarava que “els estudiants volem donar les classes presencials, però necessitem condicions dignes”.
.
Centres millor preparats
Donada la situació precària de tants col·legis, instituts i altres centres d’ensenyament, des de CANAE reclamen una major inversió que reforci aquestes instal·lacions. Consideren prioritari que tots els centres comptin amb un sistema de calefacció de qualitat i mesures que permetin la docència dins de les seves aules. “Les aules han de ser segures i han d’estar ben equipades per a combatre el fred” afirmava Andrea G. Henry.
VIEWS és una revista de periodicitat quadrimestral / CEU
Ja està disponible Views, una publicació del grup educatiu CEU. Gràcies a una aplicació nativa, els usuaris podran accedir a través dels seus dispositius mòbils a interessants articles, gaudir de vídeos, àudios i altres elements interactius. Views pot trobar-se tant a l’Apple Store com a Google Play Store i és una publicació totalment gratuïta.
Amb una periodicitat quadrimestral, Views pretén donar veu a tots aquells actors socials que d’una manera o una altra permeten que l’educació en la nostra societat avanci. A més, la publicació aposta per la difusió dels valors fundacionals del CEU, que compta amb més de 80 anys d’història i és la major institució educativa privada d’Espanya.
En aquest primer número s’aborden gran varietat de temes d’actualitat com l’adaptació que han sofert diferents sectors socials després del pas del coronavirus, la polèmica sobre la Llei Celaá, la lluita contra les faules en la informació, els podcasts com un nou format de comunicació o la Llei de l’Eutanàsia.
A més d’analitzar l’actualitat, la publicació compta amb continguts d’enfocament professional, en els quals s’abordaran temes com la importància del mentoring dins i fora de les aules, la necessitat de cuidar la marca personal en l’entorn laboral o les claus per a la negociació en l’àmbit empresarial. Views agafa el testimoni de Punto CEU i CEU Views, revistes de CEU Alumni. Aquest canvi, pretén difondre no sols la informació dels seus antics alumnes sinó de tots els centres CEU. L’agrupació d’Antics alumnes, després del seu naixement en 1997, s’ha convertit en una de les agrupacions d’antics alumnes més nombroses d’Espanya, comptant amb més de 30.000 membres repartits en més de 40 països.
Més de 50.000 persones van descarregar el Calendari científic escolar 2020. / CSIC
Naixements d’investigadors i investigadores de renom, avanços científics i curiositats presenta el Calendari científic escolar 2021, que recull un aniversari científic o tecnològic per a cada dia de l’any. El calendari i les guies poden descarregar-se gratuïtament i també s’han imprès 3.500 còpies que es difondran a centres educatius.
Font: CSIC
Naixements d’investigadors i investigadores de renom, avanços científics i curiositats com aquestes formen part del Calendari científic escolar 2021, que recull un aniversari científic o tecnològic per a cada dia de l’any.
La segona edició d’aquesta publicació és fruit del Instituto de Ganadería de Montaña (IGM), centre mixt del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i la Universidad de León, i ha tornat a comptar amb la col·laboració d’un ampli nombre de professionals d’educació i d’altres persones voluntàries en la cerca d’aniversaris i el disseny d’activitats complementàries.
Dirigit fonamentalment a l’alumnat de Primària i ESO, el calendari està acompanyat d’una guia didàctica amb activitats que poden ser adaptades a diferents franges d’edat i assignatures
Dirigit fonamentalment a l’alumnat de Primària i ESO, el calendari està acompanyat d’una guia didàctica amb activitats que poden ser adaptades a diferents franges d’edat i assignatures, així com per un compte de Twitter (@CalCientifico) que publica les efemèrides diàries.
El calendari i les guies poden descarregar-se gratuïtament a la pàgina web de l’IGM i també s’han imprès 3.500 còpies que es difondran a centres educatius. Per a afavorir la seva utilització a les aules, els materials estan disponibles en castellà, anglès, asturià, català, basc i gallec.
CSIC
“Esperem repetir l’èxit de l’edició passada, quan varem superar les 7.000 descàrregues en les primeres 24 hores i les 50.000 en les dues primeres setmanes”, explica Pablo Gutiérrez Torral, coordinador del projecte. “Enguany, hem posat l’accent en l’accessibilitat i per això, entre altres coses, el calendari es facilita també en text pla, la qual cosa permet la seva recepció mitjançant sintetitzadors de veu, lectors de pantalla o línies Braille”, afegeix.
“En la cerca i selecció d’aniversaris hem fet un esforç per a posar a la disposició de l’alumnat models referents pròxims que promoguin les vocacions STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). Per a això, hem assegurat la visibilitat de les dones científiques i tecnòlogues, seguint el principi de paritat en la selecció de les efemèrides. També hem intentat donar projecció a persones i troballes contemporànies i de camps de recerca el més variats possible, com la biomedicina, l’astronomia, la química, l’agricultura, la música, el folklore, les ciències de la mar o la filologia”, agrega l’investigador del CSIC.
El Calendari científic escolar 2021 és un projecte de l’IGM que compta amb finançament de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), adscrita al Ministerio de Ciencia e Innovación. La iniciativa ha rebut la col·laboració de nombroses entitats, com el Instituto Geológico y Minero de España, les universitats de California-Davis i A Coruña, la Cátedra de Cultura Científica de la Universidad del País Vasco, la Academia de la Llingua Asturiana, la representació del CSIC a les Illes Balears, la Asociación Española para el Avance de la Ciencia, Europa Laica, el Círculo Escéptico o la Casa de las Ciencias de Logroño.
Esta web utiliza cookies propias para su correcto funcionamiento. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
Más información
Este estudio, del Consejo Escolar del Estado, ofrece información sobre las excepcionales circunstancias en las cuales acabó el curso 2019-2020 y se inició el año académico 2020-2021. Parte de una reflexión sobre la educación no presencial durante el confinamiento, así como del análisis de las condiciones sanitarias de los centros y la incidencia de la enfermedad COVID-19 en el alumnado desde el comienzo de la presencialidad.
«El de la neurociència és un terreny encara molt novell. Fins fa pocs anys no disposàvem de les tècniques que avui dia ens permeten monitoritzar zones concretes del cervell i analitzar com funcionen en situacions quotidianes», explica Bueno. «Gràcies a aquestes eines —remarca—, hem començat a entendre com aprenem, què ens motiva i, per exemple, quin és el paper de les emocions. Aquests descobriments generen moltes possibilitats a l’hora de millorar les propostes educatives, amb una base científica sòlida».
