Realitzen una anàlisi pionera sobre l’assetjament en centres escolars
L’impacte poblacional de les intervencions en els centres educatius contra l’assetjament escolar a Primària i Secundària és positiu i molt rellevant. Aquesta és la principal conclusió d’una metaanàlisi pionera d’assajos clínics aleatoritzats realitzat per investigadors de l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid i del CIBERSAM.
Font: Hospital Gregorio Marañón de Madrid
En aquesta anàlisi -publicada a Jama Pediatrics i que també compta amb la participació de l’Hospital Clínico San Carlos de Madrid, l’Hospital del Mar de Barcelona i la Universidad Complutense- s’ha avaluat per primera vegada l’eficàcia d’intervencions escolars contra l’assetjament, el seu impacte poblacional i l’associació entre les diferents variables i els resultats. Els investigadors han conclòs que aquests programes són eficaços per a reduir el bullying i per a millorar els problemes de salut mental dels escolars, i la seva eficàcia no disminueix amb el temps durant el període de seguiment mitjà, que va ser de més de 30 setmanes.
S’ha avaluat per primera vegada l’eficàcia d’intervencions escolars contra l’assetjament, el seu impacte poblacional i l’associació entre les diferents variables i els resultats
Segons indica Celso Arango, director de l’Institut de Psiquiatria i Salut Mental de l’Hospital Gregorio Marañón i coordinador de l’estudi, “l’assetjament escolar és un important factor de risc per als problemes de salut mental a la infància, adolescència i en adults joves, però si bé estudis previs havien donat suport a l’eficàcia dels programes anti-bullying, el seu impacte poblacional, és a dir, el nombre de persones en les quals cal intervenir per a evitar l’assetjament, encara no era clar”.
Segons explica David Fraguas, investigador del CIBERSAM, “també fem servir el concepte impacte poblacional, definit com el nombre de persones en les quals cal intervenir per a evitar un cas de la variable estudiada, en aquest cas, assetjament escolar i problemes de salut mental, per a determinar les mesures a prendre per a tots els estudiants, independentment dels que tinguin major risc individual”.
Els programes són eficaços per a reduir el bullying i per a millorar els problemes de salut mental dels escolars, i la seva eficàcia no disminueix amb el temps durant el període de seguiment mitjà, que va ser de més de 30 setmanes
Els investigadors han realitzat aquesta metaanàlisi d’assajos clínics aleatoritzats de 69 assajos clínics aleatoris, en el qual participen 111.659 estudiants: 56.511 en el grup d’intervenció i 55.148 en el grup de control. “El que busquem era conèixer l’eficàcia d’aquests programes d’intervenció en la reducció de l’assetjament escolar i la millora de la salut mental dels nens i adolescents que participen en aquests”, assenyala Covadonga Díaz-Caneja, de l’Institut de Psiquiatria de l’Hospital Gregorio Marañón.
Necessitat de nous estudis més dirigits a poblacions vulnerables
Els investigadors de l’Hospital Gregorio Marañón destaquen en el seu informe la necessitat de realitzar nous assajos millor dissenyats que avaluïn els factors associats amb l’efectivitat dels programes contra l’assetjament, inclòs el moment i la durada òptims de les intervencions, els seus components essencials i l’associació mediadora entre la prevenció de l’assetjament i la millora dels problemes de salut mental.
Aquests assajos també han de provar específicament intervencions dirigides en poblacions vulnerables amb major risc d’exposició a l’assetjament, com les persones que viuen amb discapacitats i els joves del col·lectiu LGBTQ. Els estudis podrien informar programes de prevenció de l’assetjament més eficaços que promoguin una reducció en les taxes d’assetjament i millorin la salut global i mental.