Inicio Blog Página 22

Cerca del 80% de los docentes de secundaria prefiere los contenidos

El Bachillerato se ha convertido recientemente en un tema central de debate educativo. Una encuesta realizada telemáticamente por la Fundación Episteme a un universo aproximado de 1.200 docentes de enseñanza secundaria muestra que cerca del 80% (77.1%) opina que la enseñanza basada en contenidos sirve para lograr un mejor aprendizaje, mientras que solo un 22,5% considera mejor la educación por competencias.

 

Las corrientes pedagógicas que defienden la enseñanza por competencias argumentan que el bachillerato actual es demasiado difícil y presenta demasiadas materias, que a los alumnos les cuesta seguirlo, que solo consiste en contenidos y que esto es obsoleto. Que los alumnos provienen de una ESO ya básicamente centrada en la educación competencial y que el hecho que el bachillerato no lo sea, genera disfunciones. Que se trata de una etapa que, en la práctica y sobre todo en 2.º curso, se trata más bien de una preparación para la selectividad, que la selectividad se tiene que reformar y hacerla competencial o simplemente suprimirla… Pero, ¿qué opinan los docentes de enseñanza secundaria?

En este sentido, la Fundación Episteme ha llevado a cabo una encuesta telemática entre el profesorado de enseñanza secundaria para saber qué opinan los auténticos expertos en educación: los docentes que cada día trabajan y enseñan en el aula a sus alumnos. En la muestra, ha participado un total aproximado de 1.200 docentes de Secundaria de Cataluña.

 

Los docentes opinan

El estudio muestra que cerca del 80% (77.1%) de profesores opina que la enseñanza basada en contenidos sirve para lograr un mejor aprendizaje, mientras que solo un 22,5% considera mejor la educación por competencias. Unos datos que contradicen los argumentos de los actuales diseños educativos que apuestan por una enseñanza basada en competencias y donde el profesorado ha tenido nada o poco que decir.

Los resultados, muestran también que más del 60% de profesores (62,3%), considera que los alumnos de la ESO no llegan con la preparación necesaria al bachillerato.

Respecto al nivel de exigencia académica impartido en el bachillerato, un 53,6% lo considera adecuado, un 38,6% lo considera insuficiente, y solo un 7.8% lo considera excesivo.

Fuente: Fundación Episteme

La consulta también ha querido saber la opinión de los profesores respecto al número de asignaturas que se imparten en Bachillerato. En este sentido, un 65% lo considera adecuado, mientras que tres de cada 10 profesores (32%) cree que es excesivo y solo un 3% piensa que es insuficiente.

Fuente: Fundación Episteme

Respecto a la estrategia de enseñanza predominante a las aulas, las actividades prácticas ocupan un 7,9%, las clases magistrales se imparten en un 8,3%, siendo la combinación de ambas estrategias la más utilizada, un 83,8%.

Sobre la duración del bachillerato, un 40,4% piensa que la mejor opción seria de tres cursos, un porcentaje ligeramente inferior (36,8%) opina que estaría bien dejar dos cursos con la posibilidad de hacerlo en tres. La actual opción de dos cursos es la menos valorada (22,8%) entre el profesorado.

Fuente: Fundación Episteme

Una clara mayoría (68,9%) entiende que las Pruebas de Acceso en la Universidad incentivan el interés y el aprendizaje del alumnado, contra un 31,1% que piensa que más bien lo perjudica. Aun así, se considera mayoritariamente que los alumnos salen muy preparados para afrontar CFGS (70,6%), un porcentaje que baja si nos referimos a los estudios universitarios humanísticos y sociales (53%), y que todavía baja más en cuanto a la preparación para carreras científicas o tecnológicas (44,6%).

Fuente: Fundación Episteme

 

Acceder a los resultados de la encuesta

Acceder al webinar donde se analizan los resultados

Encuesta a docentes sobre el bachillerato (Fundación Episteme)

Cerca del 80% de profesores de secundaria opina que los contenidos tendrían que prevalecer sobre las competencias

 

El Bachillerato se ha convertido recientemente en un tema central de debate educativo. Una encuesta realizada telemáticamente por la Fundación Episteme a un universo de aproximado 1.200 docentes de enseñanza secundaria en Cataluña muestra que cerca del 80% (77.1%) opina que la enseñanza basada en contenidos sirve para lograr un mejor aprendizaje, mientras que solo un 22,5% considera mejor la educación por competencias.

 

Enlace a la noticia

Encuesta sobre el Bachillerato (2)

Els temes educatius representen un 10% dels ‘tuits’ sobre ciència ciutadana

Les xarxes socials, com Twitter, s’analitzen cada vegada més amb l’objectiu de detectar i predir tendències dels fenòmens socials i físics, però també per a estudiar la participació interactiva en línia, és a dir, el grau de compromís dels investigadors de la ciència ciutadana amb els seus projectes. No obstant això, es desconeix si es té en compte l’aspecte educatiu en aquests projectes.

 

Font: URJC

Un estudi, dut a terme per un equip de recerca de la URJC, ha analitzat les converses entorn de l’educació en l’àmbit de la ciència ciutadana. Per a fer aquest treball han extret 123.614 tuits publicats entre el 29 de setembre de 2020 i el 27 de gener de 2021. “Aquesta col·lecció inicial està formada per tuits que contenen les paraules ‘citsci’ o ‘citizen science’ en els diferents idiomes disponibles a la Unió Europea. Els tuits s’han extret amb Lynguo, obtenint informació sobre l’usuari, el text del tuit o la data, entre altres”, explica David Roldán-Álvarez, investigador de la Escuela Técnica Superior de Ingeniería de Telecomunicación (ETSIT) i autor principal de l’estudi.

El treball de recerca mostra que Twitter s’utilitza en una certa forma amb finalitats educatives, però els resultats obtinguts destaquen que el seu potencial està encara per explotar

El treball de recerca realitzat mostra que Twitter s’utilitza en una certa forma amb finalitats educatives, però els resultats obtinguts destaquen que el seu potencial està encara per explotar. A la xarxa social es poden trobar fàcilment els trending topics (els temes del moment) d’educació per a entendre el seu impacte. “Descobrir els trending topics temàtics no és trivial, però el nostre treball va ser reeixit en aquest sentit, podent replicar aquesta anàlisi en el futur amb qualsevol altre tema o amb aquest”, apunta Estefanía Martín, investigadora de la Escuela Técnica Superior de Ingeniería Informática (ETSII) i coautora de l’estudi.

Després d’aplicar un filtre als tuits extrets per a considerar únicament aquells relacionats amb temes educatius, es van analitzar un total de 11.761 tuits sobre educació, que conformen un 10% dels tuits totals sobre ciència ciutadana. “En aquest punt ja es pot observar que les etiquetes associades a temes educatius dins dels tuits sobre ciència ciutadana, fins i tot havent realitzat un filtre previ sobre aquest tema, no són els majoritaris en Twitter” (Fig 1.), assenyala David Roldán-Álvarez. “Es pot observar que només al voltant del 30% de les 14 etiquetes més populars estan relacionats amb temes d’educació”.

Fig. 1 Etiquetes més retweetejades en Tuits sobre educació.

“Si observem les comunitats educatives formades trobem que en la xarxa més gran (amb més nombre d’usuaris) hi ha 1.419 usuaris que han interaccionat entre si. En la imatge (Fig. 2) s’observa com hi ha alguns clústers en els quals un usuari central està relacionat amb diversos usuaris. En aquest cas, l’usuari central és qui ha rebut retuits per part dels usuaris adjacents”, assenyala Fernando Martínez-Martínez, coautor de l’estudi i investigador de la ETSII.

Fig. 2. Xarxa d’usuaris que retweetejen sobre educació.

Els resultats d’aquesta recerca han estat acceptats en la 21a Conferència Internacional IEEE sobre Tecnologies Avançades d’Aprenentatge i s’emmarquen en el projecte de recerca CS-Track (H2020-SwafS-2019-1 amb el núm. 872522), dedicat a l’estudi de projectes de ciència ciutadana i a analitzar l’impacte que produeixen aquest tipus d’activitats.

 

Referencia bibliográfica:

David Roldán-Álvarez, Fernando Martínez-Martínez y Estefanía Martín (2021). Citizen Science and Open Learning: A Twitter perspective. In 2014 IEEE 14th International Conference on Advanced Learning Technologies.

Panoràmica de les Humanitats Digitals a Espanya

Free-Photos a Pixabay

La meitat dels investigadors d’Humanitats Digitals d’Espanya pertanyen a nou institucions

 

Un estudi espanyol, en el qual participa la Universidad de Granada (UGR), ha ofert una visió històrica i una panoràmica completa i actualitzada de les Humanitats Digitals a Espanya, una disciplina relativament recent que destaca en la recerca a nivell nacional i internacional, ja sigui com a objecte d’estudi o com temàtica preferent de finançament.

 

Font: Universidad de Granada

Aquesta recerca, que publica la revista El Profesional de la Información, ha determinat que la meitat dels investigadors estan afiliats a només nou institucions, mentre que l’altra meitat estan dispersos entre 84 centres diferents. Entre les universitats amb més implicació en aquest camp destaquen la Universidad Complutense de Madrid, per nombre d’investigadors; la Universitat de Barcelona, per nombre de projectes i finançament rebut; i la Universidad de Granada, per nombre de departaments involucrats.

A més, s’ha registrat una presència femenina significativament major respecte a altres disciplines, i fins i tot a la pròpia àrea d’Humanitats en el seu conjunt.

L’estudi ofereix una visió històrica i una panoràmica completa i actualitzada de les Humanitats Digitals a Espanya

La recerca s’ha realitzat en el marc del projecte europeu DESIR (2017-2019), que tenia entre els seus objectius propiciar l’adhesió d’Espanya a DARIAH, la infraestructura europea dedicada a les Arts i les Humanitats. El procés d’adhesió es troba actualment en curs i l’estudi ha permès mapejar i analitzar investigadors i centres de recerca, disciplines implicades i temes de recerca d’interès, principals organismes de finançament i evolució de la seva inversió, des dels principis dels anys noranta fins a l’actualitat.

S’ha tractat l’argument amb un enfocament prevalentemente quantitatiu, emprant fonts d’informació normalment infrautilitzades, com les dades de finançament públic i privat de l’activitat de recerca.

Els investigadors han proporcionat una primera periodització en tres fases en l’evolució i consolidació de la disciplina a Espanya. Encara que s’ha confirmat l’important paper històric exercit per la Filologia, el creixent interès d’altres esferes de les Humanitats i de les Ciències Socials ha restituït un panorama més ampli, en el qual s’han pogut identificar cinc grans grups disciplinaris (Filologia, Història/Història de l’Art, Informàtica, Comunicació i Documentació) que lliguen un ampli espectre de temes transversals de recerca.

 

Referència bibliogràfica:

Toscano, M., Rabadán, A., Ros, S., & González-Blanco, E. (2020). Digital humanities in Spain: Historical perspective and current scenario. Profesional De La Información, 29(6). https://doi.org/10.3145/epi.2020.nov.01

Casal d’estiu científic

Imatge: IDIBAPS

Inscripcions obertes per al Casal d’estiu i les colònies d’estiu de l’IDIBAPS

 

L’IDIBAPS organitza, per quart any consecutiu, un casal d’estiu científic. Enguany, a més, s’ha preparat unes colònies científiques.

 

Casal d’estiu: Està dirigit a infants que actualment estiguin fent entre p5 i 6è de primària i es farà als espais que té Aula Clínic a l’Escola Industrial (Carrer del Comte d’Urgell, 187). S’ofereixen 3 setmanes diferents: Del 28 de juny al 2 de juliol / Del 5 al 9 de juliol / Del 12 al 16 de juliol.

Colònies d’estiu: Enguany s’organitzen, per primera vegada, les colònies científiques de l’IDIBAPS.  Es faran del 5 al 10 de setembre a la Casa de colònies Can Miqueló al municipi de Sant Martí de Centelles. Estan dirigides a infants que actualment estiguin fent entre p5 i 2on d’ESO.

 

INFORMACIÓ IMPORTANT

En els documents adjunts trobareu la informació de les dues activitats (horaris, preus, activitats que es realitzaran…) així com el full d’inscripció.

Un cop omplert, l’heu d’adreçar a casal@funbrain.cat

Setmanes abans, es farà una reunió informativa amb les famílies amb plaça.

L’organització del casal es fa seguint les recomanacions del Departament d’Educació sobre la matèria. Si per causes d’alerta sanitària s’hagués de cancel·lar, es retornaria el 100% de l’import.

 

ARXIUS DESCARREGABLES

Casal d’estiu – informació

PDF – 982 KB

DescarregarCasal d’estiu – informació, PDF 982 KB

Casal d’estiu – inscripcions

PDF – 192 KB

DescarregarCasal d’estiu – inscripcions, PDF 192 KB

Colònies – Informació

PDF – 1,30 MB

DescarregarColònies – Informació, PDF 1,30 MB

Colònies – Inscripcions

PDF – 229 KB

Ramon y Cajal per a celebrar Sant Jordi i la lectura

Autoretrat fotogràfic de Santiago Ramón y Cajal / CSIC

El CSIC edita una biografia de Ramón y Cajal dirigida al públic més jove. La publicació descriu la trajectòria científica del Nobel espanyol juntament amb molts aspectes de la seva vida personal menys coneguts.

 

CSIC / “Santiago Ramón y Cajal va ser un dels grans personatges de la nostra història. En la memòria tenim a aquest científic barbut que va guanyar el prestigiós premi Nobel però… Cajal és molt més! En aquestes pàgines descobriràs a Santiago el nen, l’estudiant, l’esportista, l’artista, el metge, l’escriptor. Un personatge de curiositat sense límits”.

Així dóna principi la breu biografia amb la qual Elisa Garrido Moreno, professora de la Universidad Autónoma de Madrid, i Miguel Ángel Puig-Samper, investigador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) en l’Institut d’Història, acosten la figura del cèlebre científic espanyol al públic més jove.

Santiago Ramón y Cajal a Saragossa, cap a 1872. / CSIC

Santiago Ramón y Cajal. Hasta donde quieras llegar (Editorial CSIC, 2021), descriu la trajectòria científica i acadèmica de Cajal (1852-1934) juntament amb molts aspectes de la seva vida personal menys coneguts. El pare de les neurociències modernes i primer president de la Junta para la Ampliación de Estudios (JAE), antecessora del CSIC, va ser també un nen entremaliat que grimpava als arbres, un adolescent rebel al qual li agradava la pintura i el dibuix o un jove que treballava amb tenacitat la seva musculatura. Durant tota la seva vida, va combinar la seva passió per la recerca científica, que li va portar a descobrir que les neurones eren cèl·lules independents entre si, amb altres múltiples interessos, com la fotografia, l’escriptura de relats de ciència-ficció sota el pseudònim de ‘Doctor Bacteria’ o fins i tot la hipnosi.

La seva versió impresa es distribuirà en activitats de divulgació sobre la figura de Cajal destinades a l’alumnat d’ESO i Batxillerat

La publicació inclou nombroses imatges procedents de el Legado Cajal i de l’Arxiu Fernando de Castro que retraten la seva polifacètica vida: pintures infantils, làmines neurològiques dibuixades per ell mateix i fotografies que no sols mostren al científic consagrat, sinó també al jove metge que va servir en la Guerra de Cuba o al Cajal pare de família.

Aquesta biografia està disponible per a la seva descàrrega en la web del CSIC i la seva versió impresa es distribuirà en activitats de divulgació sobre la figura de Cajal destinades a l’alumnat d’ESO i Batxillerat organitzades pels centres i unitats de l’organisme.

Descrit un nou biaix cognitiu que afecta els processos d’avaluació: l’erosió de la generositat 

F1 Digitals Pixabay

Un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona i de les universitats de Zuric (Suïssa) i Brown (EUA) ha analitzat més de 10.000 avaluacions fetes a candidats a ocupar un lloc fix de docent a l’educació primària i secundària a Catalunya. L’objectiu era estudiar com afecta en la decisió dels comitès avaluadors el fet que un candidat ocupi una posició determinada a la llista de persones examinades.

 

Font: Universitat de Barcelona

En la recerca, publicada a Science Advances, s’identifica un nou biaix cognitiu que els investigadors han anomenat erosió de la generositat (generosity-erosion). Segons aquest biaix, un cop els avaluadors han puntuat de manera generosa un candidat, actuen amb més duresa amb els següents.

Segons aquest biaix, un cop els avaluadors han puntuat de manera generosa un candidat, actuen amb més duresa amb els següents

Els investigadors han considerat que atorgar un 5,00 —la puntuació mínima per aprovar— era un acte de generositat en tant que permetia superar la prova a persones que es trobaven en el límit de fer-ho, i més tenint en compte que per als avaluadors era difícil una precisió de decimals. Un cop establert aquest paràmetre, la recerca mostra que les probabilitats d’aprovar d’un candidat disminueixen un 7,7 % per cada persona examinada prèviament aquell mateix dia que hagi obtingut una puntuació de 5,00.

En el treball es proposen algunes explicacions per a aquesta erosió de la generositat. Una podria ser l’aversió a la culpa: els avaluadors tendirien a ser generosos i aprovarien candidats dubtosos per evitar el sentiment de culpa; ara bé, un cop aprovats diversos candidats amb un 5, disminuiria aquest sentiment de culpa i cada vegada jutjarien amb més duresa.

La recerca mostra que les probabilitats d’aprovar d’un candidat disminueixen un 7,7 % per cada persona examinada prèviament aquell mateix dia que hagi obtingut una puntuació de 5,00

«Hem vist que el mecanisme que afecta la nota final no és ni la fatiga, ni el contrast amb el candidat anterior, ni l’expectativa del jurat, com havien dit altres recerques: és, sobretot, la culpa, o l’erosió de la generositat», explica Jordi J. Teixidó, investigador de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB i coautor de l’article.

La recerca, signada també per la investigadora de la UB Tania Fernández, així com per Marc-Lluís Vives (Universitat de Brown) i Miquel Serra-Burriel (Universitat de Zuric), empra eines de la teoria de jocs, pròpia de les ciències socials, per interpretar els resultats de la seva anàlisi. El procés de selecció dels mestres tenia característiques adients per a l’estudi, atès que l’ordre de les persones que s’examinen és aleatori i que la decisió es pren, no de forma individual, sinó entre els membres d’un comitè, com és cada cop més comú en els processos de selecció.

Referencia bibliográfica:
Marc-Lluís Vives, Tania Fernandez-Navia, Jordi J. Teixidó, Miquel Serra-Burriel, «Lenience breeds strictness: the generosity-erosion effect in hiring decisions», Science Advances, DOI: 10.1126/sciadv.abe2045

Consulta pública sobre el currículum de la LOMLOE

El Ministerio de Educación y Formación Profesional posa en marxa un fòrum de debat amb la comunitat educativa sobre el nou currículum.

 

La ministra d’Educació i Formació Professional, Isabel Celaá, inaugura el 20 d’abril la primera sessió del fòrum ‘Nou currículum per a nous desafiaments’. El fòrum es completa amb altres tres sessions, que se celebraran els dies 21, 26 i 28 d’abril. En elles participaran gairebé 40 docents d’altres centres d’educació Infantil, Primària i Secundària de totes les comunitats autònomes.

 

Els seminaris estan oberts i es podran veure en streaming a través de la pàgina web del esdeveniment. A més, s’habilitarà un qüestionari en línia per a recollir l’opinió dels qui vulguin fer aportacions.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és intercanviar «idees i experiències que contribueixin al disseny d’un currículum més modern i competencial -apunten des del Ministeri- que respongui a les necessitats de l’alumnat». Aquest cicle de seminaris forma part del diàleg obert pel Ministeri d’Educació i Formació Professional (MEFP) amb la comunitat educativa per a treballar en l’elaboració d’aquest nou currículum, que haurà de començar a implantar-se durant el curs 2022-2023, segons s’estableix en la LOMLOE.

El MEFP va presentar el 26 de març les línies mestres del nou currículum que serveixen de base per al debat en l’elaboració del text definitiu

El MEFP va presentar el 26 de març les línies mestres del nou currículum que serveixen de base per al debat en l’elaboració del text definitiu.

La primera jornada del fòrum, el 20 d’abril, que inaugurarà la ministra Isabel Celaá girarà entorn de la ‘Transformació curricular en el centre del debat. Què necessiten els centres educatius del nou currículum?’ Participaran representants de centres educatius d’Aragó, Astúries, Castella i Lleó, Catalunya, Galícia, País Basc, Navarra i València.

La segona sessió, que se celebrarà el 21 d’abril i se centrarà en ‘Digitalització i tecnologia. En el centre del canvi curricular?’, comptarà amb la participació de representants de centres de Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Extremadura, La Rioja, Madrid, Múrcia i País Basc.

 

Formació docent i organització escolar

El tercer seminari abordarà el tema ‘El Professorat. Clau del canvi? Autonomia dels centres i formació d’equips docents’. Participaran docents de centres d’Andalusia, Astúries, Catalunya, Galícia, Illes Balears, La Rioja, Madrid, Múrcia i Navarra.

El 28 d’abril es tancarà aquest cicle amb el tema ‘Organització escolar, temps i espais. Aliats indispensables del canvi curricular?’. Comptarà amb la presència de responsables de centres educatius d’Aragó, Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Catalunya, Extremadura, Illes Balears i València.

El secretari d’Estat d’Educació, Alejandro Tiana, clausurarà cada sessió amb una intervenció sobre les principals conclusions.

El secretari d’Estat d’Educació, Alejandro Tiana, clausurarà cada sessió amb una intervenció sobre les principals conclusions

Aquests seminaris completen el treball iniciat amb el fòrum ‘El currículo a debate. Un currículo para una sociedad que avanza‘ celebrat el mes de novembre passat. Igual que es farà amb aquest nou fòrum, en aquella ocasió es va obrir un procediment de participació ciutadana, a través d’un qüestionari. En aquest sentit, es va realitzar l’anàlisi dels 3.256 qüestionaris virtuals recollits i es van compartir també experiències de centres docents que porten anys treballant, des dels principis d’equitat i inclusió escolar, per un «enfocament competencial dels aprenentatges». Les conclusions d’aquest primer fòrum es poden consultar a la pàgina web del esdeveniment.

D’altra banda, s’ha iniciat el procediment de consulta pública prèvia dels projectes de reials decrets pels quals s’estableixen els aspectes bàsics del currículum de les diferents etapes educatives. Els tràmits de consulta pública prèvia tenen per objecte recaptar l’opinió de ciutadans, organitzacions i associacions abans de l’elaboració d’un projecte normatiu.

El nou currículum és un dels principals desenvolupaments de la nova Llei d’Educació (LOMLOE), aprovada al desembre de 2020

El nou currículum és un dels principals desenvolupaments de la nova Llei d’Educació (LOMLOE), aprovada al desembre de 2020. La llei fixa el marc el desenvolupament d’un nou model d’acord amb l’adquisició de competències, «que sigui obert, flexible, amb una estructura manejable i millor integrada, al servei d’una educació inclusiva i que valori la diversitat», apunten els seus responsables.

La llei també estableix que el MEFP dissenyarà el 50% del currículum en les comunitats autònomes amb llengua cooficial i el 60% en les altres. Les comunitats autònomes i els centres docents completaran el currículum de les diferents etapes.

A propósito de los nuevos currículos de la LOMLOE (Fundació Episteme)

‘El fin de la educación’

Xavier Massó

Presentación del libro de Xavier Massó Aguadé

 

Xavier Massó, autor. Licenciado en Filosofía. Catedrático de Secundaria. Secretario Gral del sindicat Professors de Secundària (aspepc.sps) y presidente de la Fundación Episteme.

Enrique Galindo. Licenciado en Filosofía. Profesor de Enseñanza Secundaria en Castilla-La Mancha desde 2004. Co-autor del libro ‘Escuela o Barbarie’ (Akal, 2017).

• Jorge Sánchez. Licenciado en Filosofía. Doctor en Humanidades. Catedrático de enseñanza secundaria. Miembro del Patronato de la Fundación Episteme. Escritor de poesía y novela.

• Alberto Royo. Licenciado en Historia y Ciencias de la Música. Titulado superior en guitarra clásica. Profesor de música, articulista y escritor de libros sobre educación.

Olga García. Licenciada en Filosofía. Profesora de Enseñanza Secundaria en Castilla-La Mancha desde 2006. Co-autora del libro ‘Escuela o Barbarie’ (Akal, 2017).

Modera: Eva Serra, asesora de comunicación de la Fundación Episteme.

Fórum en formato seminario virtual “webinar” celebrado el miércoles 14 de abril de 2021. Acto en castellano.

Enllaç a entrevista amb l’autor

Webinar: ‘El fin de la educación’

Què es persegueix amb les reformes que porten tres dècades implantant-se en el sistema educatiu? Es tracta d’adaptar-ho als nous temps perquè continuï complint amb la seva funció de transmetre coneixements o de desvirtuar-la per a subordinar-la a altres comeses? Són aquestes innovacions el mitjà del qual ens valem per a millorar el sistema educatiu o l’instrument per a liquidar-lo?

 

Presentació del llibre de Xavier Massó Aguadé, ‘El fin de la educación’ (Akal, 2021), i posterior debat sobre els aspectes històrics, filosòfics, polítics, culturals i científics que han contribuït a l’actual model educatiu a Espanya i Europa.

Serà dimecres, 14 d’abril a les 18;00 h. Previ registre gratuït aquí. Places limitades. Acte en castellà.

Participen: Xavier Massó, Enrique Galindo, J. Jorge Sánchez, Alberto Royo i Olga García.
Presenta i modera: Eva Serra

Entrevista amb l’autor:

Xavier Massó: «Educativament estem entrant en l’esperpent»

Actualidad

Sala de lectura

Esta web utiliza cookies propias para su correcto funcionamiento. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Más información
Privacidad