La Escuela resiliente: su miedo y nuestra esperanza
Se anuncia un nuevo modelo curricular en los planes de estudio por parte del Ministerio del ramo. Llevamos la friolera de treinta años con la misma y manida cantinela, desde la LOGSE e incluso antes: que si la memoria es un trombo que impide la creatividad, que si las materias tradicionales son compartimientos estancos que no se corresponden con la realidad del conocimiento –sí, tienen el cuajo de utilizar este término: “conocimiento”-, que si la inteligencia emocional frente a la cognitiva, que si la educación ha de ser competencial en lugar de basada contenidos, que si el aprendizaje autoselectivo, que si aprender a aprender, que si para hacer la «O» con un canuto no hace falta saber ni qué es una «O» ni qué es un canuto…
Xavier Massó
En todo este tiempo, hemos pasado de un currículo de máximos -con sus mínimos, mucho más igualitario, que no igualitarista- a «innovadores» modelos solo de «mínimos», que han derivado luego en «básicos» hasta su absoluta inanidad por jibarización, llegando prácticamente a un punto de no retorno en el cual la transmisión del saber ha quedado proscrita, y hasta muchos docentes incluso comulgan con esta idea. Treinta años dan para mucho… Podrían darse por satisfechos y decretar el «misión cumplida». Pero no.
Más bien al contrario. Cada nueva ley educativa y cada nueva revisión o innovación del currículo vienen acompañadas, con indefectible, cansina y contumaz recurrencia, del inevitable y mojigato sermoneo propagandístico que proclama las maldades de un sistema educativo que lleva años borrado de la faz de la tierra, pero que sirve como pretexto para una nueva demora en la, por otro lado inminente, entrada en la Arcadia educativa que tanto se nos resiste. Pero ni el procusteano falseo de los hechos consigue que estos se amolden a las deseadas y arcádicas estadísticas…
Si el enemigo ya hace tiempo que fue abatido, no parece que tenga mucho sentido proseguir con una empalagosa retahíla terminológica de «nuevas innovaciones» que no son sino el trasunto de las de siempre
Además, si el enemigo ya hace tiempo que fue abatido, no parece que tenga mucho sentido proseguir con una empalagosa retahíla terminológica de «nuevas innovaciones» que no son sino el trasunto de las de siempre. ¿Qué les preocupa? Hoy en día, la escuela republicana de tradición ilustrada ya es historia, cosa de un pasado, sin duda mejor, que yace enterrada por decisión de los mismos que siguen empeñados en echar más paletadas de tierra sobre su tumba ¿A qué le temen, entonces? ¿Tal vez a que resucite?
Es muy posible. De lo contrario no se explica tan obsesiva fijación en nadie que esté en su sano juicio. Y es posible que sus miedos no sean infundados. Han promulgado leyes y decretos; han pervertido hasta lo indecible el sistema educativo, convirtiéndolo en un espacio de adoctrinamiento y adocenamiento para futura mano de obra barata y domeñada, sin más espíritu crítico que la mera negatividad, y van camino de corromper a los propios cuerpos docentes, por la vía del clientelismo y la sumisión absoluta a los dictados pedagocráticos. Pero hay un problema: sigue habiendo escuelas, institutos y universidades, instituciones todas ellas que fueron concebidas en su día con un fin muy concreto; y el que tuvo retuvo… Si tiene memoria, claro.
No pueden con la resiliencia de la escuela, por ínfima que sea; y saben que hasta que no consigan acabar por completo con esta resiliencia «ontológica», no podrán cantar victoria
Simplemente, no pueden con la resiliencia de la escuela, por ínfima que sea; y saben que hasta que no consigan acabar por completo con esta resiliencia «ontológica», no podrán cantar victoria. Mientras haya docentes que denuncien la reconversión de la antigua instrucción pública a funciones cínicamente asistenciales, mientras siga habiendo alumnos que descubran la estafa que se ha perpetrado con ellos tratándolos como los estúpidos que no son, mientras siga habiendo en la sociedad distintos agentes sociales que hagan pública la monstruosidad que se está llevando a cabo, por minoritarios que sean incluso en conjunto, mientras esto siga ocurriendo y por más tenuemente que flamee la llama, esta seguirá prendida.
Dijo John Milton sobre la predestinación que tal vez él se condenara, pero que un Dios así jamás merecería su respeto. Nosotros les diremos a nuestros políticos y pedagócratas que acaso acaben venciendo, pero que tampoco jamás, con Milton, tendrán nuestro respeto. Y sabedores como son de estar en falso, le tienen un miedo cerval a la resiliencia de la escuela. Un miedo, el de ellos, que es nuestra esperanza.
Fa més de trenta anys que la LOGSE, Ley Orgánica del Sistema Educativo, va ser aprovada i promulgada pel govern del PSOE l’any 1990. Encara que va ser derogada l’any 2006 per la LOE, Ley Orgánica de Educación, després de la LOGSE van arribar: la LOPEG (1995), LOCE (2002), LOE (2006), LOMCE (2013) i LOMLOE (2020). Malgrat totes elles, la LOGSE ha quedat marcada per a molts com a la matriu determinant que va canviar el sistema educatiu a tot l’estat espanyol.
Des de la Fundació Episteme volem abordar el que aquesta llei significa avui dia i per això comptarem amb un dels seus membres redactors, el Doctor en Història Moderna i Catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona Joaquim Prats, amb la intervenció i debat posterior del Doctor en Història, professor i escriptor Josep Oton. Serà el dimecres, 24 de març a les 18:30 hores.
En 2021 se celebra a diverses seus d’Iberoamèrica el VI Festival de Nanociència i Nanotecnologia ’10alamenos9’, que pretén acostar a tots els públics l’escala nanométrica i donar a conèixer com les seves múltiples aplicacions podrien canviar les nostres vides. Una dels seus principals iniciatives és el concurs de nano-relats «Caben muchas historias en el nanomundo: ¡Cuentanoslas!», en l’organització del qual participen diverses unitats i centres del CSIC.
Font: CSIC
Dirigit a estudiants de 3r i 4t de l’ESO, Batxillerat i FP Bàsica o Grau Mitjà que al final de 2020 tinguessin entre 14 i 17 anys d’edat, el certamen convida a l’alumnat a escriure textos amb una extensió màxima de 200 paraules relacionats amb la nanociència i la nanotecnologia. L’enfocament serà completament lliure: aventures, ciència-ficció, fantasia, relat social, poesia, etc.
El certamen convida a l’alumnat a escriure textos amb una extensió màxima de 200 paraules relacionats amb la nanociència i la nanotecnologia
El concurs consta de dues categories –14 i 15 anys, d’una banda, i 16 i 17, per un altre– i dues fases: una que es desenvoluparà en diferents seus –Andalusia, Aragó, Astúries, Catalunya, Comunitat Valenciana, Madrid; Costa Rica i El Salvador– i una altra de caràcter internacional. En cada seu, els autors o autores dels relats guanyadors rebran un premi consistent en 200 euros en metàl·lic, tauletes o visites a centres de recerca. A més, passaran automàticament a la fase internacional, en la qual es triarà un relat per categoria, l’autor o l’autora de la qual rebrà una tauleta.
El termini per a la presentació de relats varia segons la seu –27 de març a Astúries, 5 d’abril a Catalunya, 9 a Aragó i Madrid o 14 a la Comunitat Valenciana–. Els noms de les persones guanyadores en cada seu s’anunciaran a la fi d’abril i els de la fase internacional el 15 de maig.
Des de 2012, la presència de llicenciades o graduades en Matemàtiques ha anat sempre per sota de les xifres masculines. / Adobe Stock
Quan estudiar matemàtiques s’associava amb la docència, era un títol dominat per les dones. La situació va donar un tomb el 2012, coincidint amb una major demanda per a llocs tecnològics i empresarials. Les expertes atribueixen l’augment del prestigi de la professió a aquesta caiguda entre les joves, un tema preocupant ja que reforça els estereotips de gènere.
Si donem un cop d’ull a les estadístiques universitàries a Espanya des del curs 1985-1986, el pic de llicenciats en Matemàtiques —sense comptar els dobles graus— es va aconseguir en el 1999-2000. Van ser un total de 1.649 persones, de les quals gairebé el 60% eren dones.
Elles han cursat aquests estudis en major proporció que els nois durant gairebé dues dècades, des de 1994-1995 fins a 2011-2012. Des de llavors, la presència de llicenciades o graduades —amb el pla Bolonya— ha anat sempre per sota de les xifres masculines. Mentre que els matemàtics no han parat d’augmentar en l’últim decenni, les vocacions femenines pels ‘números’ porten anys estancades.
Mentre que el nombre de matemàtics no ha parat d’augmentar en l’últim decenni, les vocacions femenines porten anys estancades
Què ha passat per a aquest canvi de tendència? Des de SINC han analitzat els motius de les causes d’aquesta frenada en les graduades amb l’ajuda de docents, investigadores i altres expertes de diferents generacions, que han viscut aquest fenomen com a professores o com a estudiants.
Així, han seleccionat les quatre principals fites que mostren les dades en els últims vint anys: el pic de vocacions l’any 2000, la caiguda de llicenciades fins al 2006, l’estancament fins a 2011 en tots dos sexes i la reculada de graduades per sota de les xifres masculines des del 2012, amb una frenada de les vocacions en el cas femení i un augment dels nois graduats.
Egressats en la titulació de Matemàtiques en universitats públiques i privades espanyoles. El color taronja correspon a les dones i el blau, als homes. Font: MEFP-Ministerio de Universidades.
Fins a l’any 2000: l’embranzida de la docència i el ‘efecte 2000’
Al final de la dècada dels 90, qui es matriculava en Matemàtiques solia fer-ho pensant en l’ensenyament com la principal sortida professional. “Potser les empreses començaven ja a demandar, de manera tímida, personal amb formació matemàtica, però el gruix de les sortides es concentrava en la docència”, manté Marta Macho-Stadler, professora del departament de Matemàtiques de la Universitat del País Basc (UPV/EHU) i autora del llibre Mujeres matemáticas. Trece matemáticas, trece espejos (2019).
En aquell moment, les expertes consultades coincideixen que aquesta disciplina científica no estava tan valorada com avui dia i això podia influir en què les noies s’animessin més a cursar aquests estudis que els nois.
«Amb l’augment de prestigi de la carrera de Matemàtiques observem, al mateix temps, que el nombre de dones descendeix», al·lega Elisa Lorenzo, Unión Matemática Internacional
“Amb l’augment de prestigi de la carrera de Matemàtiques observem, al mateix temps, que el nombre de dones descendeix”, al·lega Elisa Lorenzo García, ambaixadora per Espanya del Comité de Mujeres en Matemáticas de la Unió Matemàtica Internacional (CWM per les seves sigles en anglès).
No obstant això, i sense oblidar l’embranzida de la docència, una altra circumstància també podria explicar que just fins a aquest any el nombre de llicenciats en tots dos sexes augmentés: el temut ‘efecte 2000’.
“Va incrementar moltíssim la demanda de matemàtics i matemàtiques per a preparar els sistemes informàtics de les empreses. Després d’això, una part important de les sortides per als matemàtics o, més aviat, la percepció de l’existència d’aquestes sortides professionals, va desaparèixer”, puntualitza Javier Aramayona, investigador del CSIC en el Instituto de Ciencias Matemáticas (ICMAT).
De 2000 a 2006: nous títols i enfonsament de matrícules
Passat el ‘efecte 2000’, van confluir més factors perquè el nombre de llicenciats en Matemàtiques, tant d’homes com de dones, caigués en picat fins a 2006. Ángeles Prieto, professora en la facultat de Ciències Matemàtiques de la Universidad Complutense de Madrid (UCM), recorda que, per aquells anys, sempre quedaven places per cobrir en la primera ronda de matriculació del primer curs i que predominaven les noies.
“També podia haver influït la creació de moltes escoles d’Informàtica en universitats i l’aparició d’universitats noves, tant públiques com privades, on no s’oferien estudis de Matemàtiques però sí d’Enginyeria Informàtica”, argumenta. Això explicaria que els estudiants triessin aquests nous estudis en lloc dels més tradicionals.
«Hi havia una concepció social que les Matemàtiques només servien per a fer classes en institut i que la carrera universitària era llarga i penosa» destaca Carolina Vallejo, UC3M
Una altra possible explicació podria estar en el fet que la docència en secundària en aquesta època no tenia moltes ofertes de treball ja que, com comenta Macho-Stadler, fa dues dècades el professorat era jove i la plantilla estava completa.
A més, la científica ressalta que en el període de 1980 a 1985 va haver-hi una baixada molt brusca de la natalitat al nostre país, la qual cosa va poder tenir les seves conseqüències en què, entorn de l’any 2000, a l’haver menys joves en la franja d’edat dels 18 anys, es produís una disminució generalitzada del nombre de matrícules en la universitat, no sols en Matemàtiques.
Per part seva, Carolina Vallejo, professora en el departament de Matemàtiques de la Universidad Carlos III de Madrid i membre de l’ICMAT, incideix en la falta de prestigi que tenien aquests estudis en comparació amb uns altres més tècnics o relacionats amb la computació. “Hi havia una concepció social que les Matemàtiques només servien per a fer classes en institut i que la carrera universitària era llarga i penosa”, destaca.
De 2006 a 2011: les vocacions s’estaquen
En el curs 2006-2007 aquesta caiguda en picat de les matriculacions es frena en tots dos sexes. Una de les causes va poder ser que l’Any Mundial de les Matemàtiques celebrat en el 2000 calés en estudiants que anaven a triar els seus estudis universitaris en aquesta època i que van acabar anys després.
“Es va fer un esforç gran per part de la comunitat matemàtica espanyola per acostar les matemàtiques a la societat a través de nombroses activitats divulgatives i, probablement, això va animar a algunes persones a matricular-se en la carrera de Matemàtiques”, sosté Macho-Stadler.
«Un economista diria que en època de riquesa la gent prova i cerca noves inversions, i en època d’inseguretat i crisi, inverteix en matèries primeres. I les millors matèries primeres han estat els graus de Matemàtiques i Físiques», diu María Emilia Alonso, UCM
Just en aquella època va començar els seus estudis universitaris Carolina Vallejo. La nota de tall per a accedir a la carrera era d’un 5. “Es veien les Matemàtiques com una carrera amb un futur abocat, en el millor dels casos, a fer classes en l’institut”, afirma.
El mateix li va ocórrer a la seva col·lega Elisa Lorenzo. “Érem més o menys un 50% de dones i s’entrava amb un 5 sobre 10. No hi havia nota de tall, bàsicament perquè hi havia més places que gent interessada a estudiar matemàtiques”, comenta.
Si mirem el context nacional i internacional, en 2007 va tenir lloc una de les crisis econòmiques més fortes de les últimes dècades el que, davant la caiguda de l’ocupació, va augmentar la formació acadèmica dels ciutadans.
“Un economista diria que en època de riquesa la gent prova i cerca noves inversions, i en època d’inseguretat i crisi, inverteix en matèries primeres. I les millors matèries primeres han estat els graus de Matemàtiques i Físiques”, apunta María Emilia Alonso, professora en la facultat de Ciències Matemàtiques de la UCM.
De 2012 a 2019: els nois superen a les noies
Superats els anys més durs de la crisi i per primera vegada des del curs 1993-1994, en el 2012-2013 el número de graduats homes en Matemàtiques supera al de graduades, una tendència que continua a l’actualitat, segons reflecteixen les últimes dades dels ministeris d’Educació i FP i d’Universitats.
La demanda d’estudis en Matemàtiques ha augmentat ja que la nota de tall s’ha disparat sense que hi hagi hagut un descens en les places ofertes, comenta María Pe Pereira, primera dona en rebre el Premi José Luis Rubio de França
De fet, mentre que en les dones pràcticament s’ha estancat el nombre de graduades des del 2012, en el cas dels homes la xifra no ha deixat d’augmentar curs rere curs.
Precisament entorn d’aquests anys, Lucía Martín Merchán i Patricia Contreras Tejada van començar els seus estudis de Matemàtiques. Encara que en acabar el batxillerat les dues van tenir encara la sensació que l’única sortida professional que hi havia era la docència a Secundària, alguna cosa va canviar en els següents cursos.
“Va ser durant els nostres estudis de grau, a Espanya i Anglaterra, quan percebem una explosió de la demanda de perfils matemàtics en les empreses”, relaten. En aquests moments ambdues estan acabant els seus doctorats: Martín Merchán és investigadora predoctoral en la Universidad de Málaga i Contreras Tejada, en l’ICMAT, i també coordinen l’associació de dones matemàtiques WOMAT.
Aquest ressorgir ‘dels números’ té el seu clar reflex en la nota de tall per a accedir a aquests estudis. “La demanda d’estudis en Matemàtiques ha augmentat ja que la nota de tall s’ha disparat sense que hi hagi hagut un descens en les places ofertes”, confirma María Pe Pereira, professora en la facultat de Ciències Matemàtiques de la UCM i primera dona a rebre el Premio José Luis Rubio de Francia per la seva carrera investigadora.
Deixant de banda els dobles graus, en els quals els paquets amb Matemàtiques presenten les notes més altes, en aquest curs 2020-2021 per a accedir a grau de Matemàtiques a la Universitat Politècnica de Catalunya, per exemple, demanaven un 13,202 sobre 14.
“La major associació de la carrera de Matemàtiques amb la digitalització, els algorismes i el big data ha provocat que les dones comencin a deslligar el seu interès d’aquest àmbit”, subratlla Milagros Sáinz
“La major associació de la carrera de Matemàtiques amb la digitalització, els algorismes i el big data ha provocat que les dones comencin a deslligar el seu interès d’aquest àmbit”, subratlla Milagros Sáinz, investigadora principal del grup Gènere i TIC (GenTIC) de la Universitat Oberta de Catalunya.
Com reflecteixen les dades, just el contrari sembla que ha ocorregut amb els homes: a un major prestigi, competitivitat i més sortides professionals d’aquests estudis relacionades amb la tecnologia i el món empresarial, més nois es matriculen en aquests graus.
Menys secundades a casa i en classe
Les ofertes laborals relacionades amb aquests estudis no paren de créixer. Segons el Libro Blanco de las Matemáticas (2020) –coordinat per la Real Sociedad Matemática Española–, el nombre de graduats en Matemàtiques no és suficient per a cobrir en aquests moments la creixent demanda laboral d’aquesta titulació. “Actualment, tenim una pèrdua de talent matemàtic femení que hem d’esmenar amb caràcter urgent”, adverteixen els autors.
A l’hora de triar el seu futur acadèmic i laboral, els adolescents tenen en compte les valoracions de les seves famílies i dels seus professors, i aquí també es presenta un desequilibri per sexes.
“Els nois es decanten per carreres amb bones perspectives d’ocupació, aconsellats per les famílies i, el nucli familiar, en aquest moment, valora les matemàtiques, que ja no són només “estudis vocacionals” dirigits a la docència”, matisa Macho-Stadler.
En aquest sentit, la física i pedagoga Marta Bueno Saz es referia al paper dels docents i familiars en l’apoderament de les nenes en la web Mujeres con Ciencia:
«En matemàtiques i ciències, els mestres que amb encert dediquen temps a encoratjar als estudiants, a reforçar-los i a detallar conceptes científics, sembla que arrosseguen estereotips i valoren més als nens que a les nenes en les seves explicacions. Això és important perquè les percepcions dels mestres sobre l’habilitat matemàtica dels nens anticipen puntuacions altes de rendiment matemàtic en el seu futur. També les expectatives dels pares sobre l’èxit dels seus fills es correlacionen amb l’autopercepció de les seves habilitats i el seu acompliment en les tasques matemàtiques, per la qual cosa és necessari motivar a les nenes des de la família si aquestes mostren interès per aquesta disciplina i confiar en elles plenament ja que no existeix cap motiu biològic per a descartar la seva vàlua».
“A elles no les hi incentiva de la mateixa manera. Dubten sobre les seves capacitats i per això potser pensen que les matemàtiques tan valorades i demandes no són per a elles”, es lamenta Macho-Stadler
De fet, segons el Libro blanco, elles opinen que no són bones en matemàtiques i que han de dedicar-li molt esforç a aquesta assignatura per a superar-la satisfactòriament, un nivell d’autoexigència que no s’aprecia d’igual manera en els nois.
“A elles no les hi incentiva de la mateixa manera. Dubten sobre les seves capacitats i per això potser pensen que les matemàtiques tan valorades i demandes no són per a elles”, es lamenta Macho-Stadler.
La paradoxa de la igualtat de gènere
En aquest entorn d’alta competitivitat entra en joc un concepte conegut com la paradoxa de la igualtat de gènere (gender equality paradox, en anglès), que es produeix quan hi ha pocs desequilibris entre tots dos sexes. Com explica la matemàtica Elisa Lorenzo García, com més igualitari en qüestions de gènere sigui un país, menys dones es dedicaran a la ciència. Aquí està la paradoxa.
A la dreta, els països amb major igualtat de gènere registren menys presència de dones graduades en disciplines TIC, entre ells Espanya, França o Islàndia. Font: World Economic Forum-UNESCO
“A menys igualtat, menys desenvolupament, menys valor se li dóna a la ciència, pitjor es paguen aquests treballs i menys homes volen fer-los, per la qual cosa ens trobem més dones”, descriu la científica.
Precisament aquesta era la situació que es vivia a Espanya amb les matemàtiques fins que aquestes van adquirir més prestigi. Com revela una recerca publicada a PNAS, amb aquesta paradoxa de la igualtat, tornen a guanyar pes els estereotips de gènere del tipus “les matemàtiques no són per a les noies”.
“Cal portar a les nostres joves la idea que estudiar ciències pures és conèixer millor el món, ser més lliure, és molt apassionant i et dóna una formació per a dissenyar la teva professió”, encoratge la matemàtica Alonso
Per a evitar que tornin aquests rols, les expertes recomanen, tant a casa com en classe, motivar i fer costat a les noies quan cursen aquestes assignatures, fomentar la cooperació en lloc de la competitivitat, recordar-los que tots i totes són igual de capaços i mostrar-los referents femenins que els serveixin com a model, entre altres mesures.
A més, la matemàtica Alonso planteja que també es promoguin les cures i els estudis d’aquest tipus entre els nois, perquè no hi hagi distincions entre carreres més femenines que masculines. “Cal portar a les nostres joves la idea que estudiar ciències pures és conèixer millor el món, ser més lliure, és molt apassionant i et dóna una formació per a dissenyar la teva professió”, encoratja.
Analitzen l’aprenentatge d’un llibre en paper o un llibre digital
Els llibres i els programes de televisió educatius construïts tradicionalment estan donant pas ràpidament al contingut digital en dispositius electrònics. Una metaanàlisi publicada a la revista Review of Educational Research demostra que, en general, els nens d’1 a 8 anys tenen menys probabilitats d’entendre els llibres il·lustrats quan llegeixen la versió digital.
La metanàlisi, realitzada per Natalia Kucirkova, de la Universitat de Stavanger (Noruega) i The Open University a Regne Unit, juntament amb May Irene Furenes i Adriana G. Bus, de la Universitat de Stavanger, se centra en els llibres digitals, també coneguts com a llibres electrònics, aplicacions de llibres il·lustrats, aplicacions de contes i iBooks, que han estat disponibles en el mercat de llibres per a nens en diversos formats des de l’aparició informàtica d’escriptori des de la dècada de 1980.
L’estudi demostra que la lectura de llibres impresos va ser més eficaç en l’aprenentatge, mostrant puntuacions de comprensió més baixos per als llibres digitals
L’estudi -basat en 39 treballs que van incloure un total de 1.812 nens entre les edats d’1 i 8 anys-, demostra que la lectura de llibres impresos va ser més eficaç que en els llibres digitals, mostrant puntuacions de comprensió més baixos per als llibres digitals. Els resultats es discuteixen en relació amb la teoria de la càrrega cognitiva i les implicacions pràctiques del disseny. La literatura actual reporta efectes d’aprenentatge tant positius com negatius dels llibres il·lustrats digitals per a nens petits.
«Si bé les millores digitals alineades amb el contingut de la història poden recolzar els resultats de lectura dels nens ( Christ, Wang, Chiu y Cho, 2019 ), els llibres digitals amb millores no relacionades amb la narrativa poden tenir un efecte negatiu. En concret, la presència de jocs curts integrats en aplicacions de contes pot explicar la mala comprensió dels llibres digitals per part dels nens, ja que aquests distreuen l’atenció dels nens petits de la història (Munzer et al., 2019 ; Parish-Morris et al., 2013).
Pixabay
“Avantatge del paper” i “inferioritat de la pantalla”
Tres metanàlisis recents mostren també que la lectura per pantalla, en comparació amb la lectura en paper, està relacionada amb un rendiment de lectura més baix entre adults, estudiants i nens en edats escolars de secundària i primària (Clinton, 2019 ; Delgado et al., 2018 ; Kong et al., 2018). Aquesta troballa es coneix en la literatura com l’anomenat efecte de “avantatge del paper” i “inferioritat de la pantalla”.
Quan els nens han d’usar un mouse o un dit per a activar punts d’accés i passar pàgines, han d’assignar alguns dels seus recursos cognitius limitats, la qual cosa pot afectar negativament la creació de significat
Atès que el sistema de processament d’informació humana té una capacitat limitada (Mayer, 2009), la distribució de recursos cognitius al llarg de la narració de la història, el maneig del dispositiu i les expectatives dels nens respecte a un dispositiu electrònic poden ser la raó dels efectes negatius.
«Quan els nens han d’usar un mouse o un dit per a activar punts d’accés i passar pàgines, han d’assignar alguns dels seus recursos cognitius limitats per a assenyalar, fer clic i lliscar mentre segueixen la narrativa, la qual cosa pot afectar negativament la creació de significat» (Lauricella et al. ., 2014). A més, molts nens poden buscar constantment possibilitats per a interactuar amb dispositius electrònics, ja que estan acostumats a activitats de joc.
Efectes de diccionari
A la llum de la importància central de l’aprenentatge de vocabulari per al desenvolupament del llenguatge dels nens (Clark, 2009), investigadors i dissenyadors s’han interessat a millorar l’experiència de lectura dels nens amb un diccionari en línia.
La lectura de llibres impresos amb suport dialògic, que inclou una explicació de noves paraules, augmenta significativament el vocabulari
Els diccionaris dinàmics i estàtics van estar entre les primeres millores incorporades en els textos digitals, amb explicacions visuals i d’àudio de les paraules, ensenyant als nens petits, ja sigui explícita o implícitament a través de la correspondència d’imatges, el significat, la pronunciació i l’ortografia del vocabulari relacionat amb la història.
La lectura de llibres impresos amb suport dialògic, que inclou una explicació de noves paraules, assenyalar-les en el text i contextualitzar-les amb el coneixement existent del nen, augmenta significativament el vocabulari relacionat amb els llibres dels nens, així com el vocabulari en mesures no específiques de vocabulari expressiu (Hargrave Y Sénéchal, 2000).
Pixabay
En contrast, els llibres digitals van ser més efectius que els llibres en paper si les millores en el llibre digital es referien només al contingut de la història i no al significat de les paraules.
En resum, quan les versions en paper i digital de la història són pràcticament iguals i només es diferencien per la veu en off o la impressió ressaltada com a característiques addicionals en el llibre digital, llavors el paper supera al digital.
«Les recerques futures han d’explorar llibres que incloguin millores de narració digital més sofisticades. L’eficàcia dels llibres digitals depèn en gran manera de la qualitat de les millores de la narració digital», apunten les autores.
La Facultat de Filosofia i Lletres de la Universidad de Granada organitza la iniciativa “M’imagino com una dona de lletres”. Una campanya amb cinc retallables per a recordar la trajectòria, tasca i importància de les dones en l’àmbit de les Humanitats. El primer lliurament representa a la bibliotecària, filòloga i lexicògrafa María Moliner amb elements tan representatius com el seu “Diccionario de uso del español”, una publicació trencadora que data dels anys 60.
Font: Universidad de Granada
Les següents figures que s’aniran publicant seran sobre la filòsofa María Zambrano, l’escriptora Virginia Woolf, la filòsofa Simone de Beauvoir i la política i advocada espanyola Clara Campoamor. Aquestes són les cinc autores més citades com a referents femenins en les carreres d’Humanitats, segons una enquesta realitzada per la Facultat de Filosofia i Lletres a gairebé 300 persones amb motiu del Dia de la Dona i la Nena en la Ciència. No obstant això, més del 40% de les persones preguntades va declarar no haver tingut cap referent humanista femení en la seva carrera acadèmica.
Més del 40% de les persones preguntades va declarar no haver tingut cap referent humanista femení en la seva carrera acadèmic
Davant aquest fet, la Facultat va decidir posar en marxa aquesta activitat durant els mesos de març i abril plasmant a aquestes dones inspiradores en un retallable infantil. Amb aquest gest, el missatge que es transmet des de la UGR contribueix a la construcció de nous imaginaris perquè les nenes d’avui dia somiïn en el futur amb ser dones de lletres: filòloga, filòsofa, escriptora o política.
El material està disponible en la pàgina web de la Facultat en format digital per a la seva descàrrega i ús.
Crue Universidades Españolas, el Ministerio de Universidades i ANECA acorden una recerca sobre bretxa salarial amb perspectiva de gènere. Aquest conveni busca impulsar un estudi sobre la realitat de les retribucions del personal docent i investigador de les universitats.
Aquest matí, el ministre Manuel Castells, acompanyat del president de Crue Universidades Españolas, José Carlos Gómez Villamandos, i Mercedes Siles Molina, directora de la Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación, han signat el conveni per a l’elaboració conjunta d’un estudi sobre les retribucions del personal docent investigador amb perspectiva de gènere.
Crue Universidades Españolas
Una de les prioritats en el treball que realitza el Ministeri d’Universitats té a veure amb transversalizar la perspectiva de gènere. Així, les desigualtats en matèria salarial són un dels principals objectius sobre els quals actuar. «Actualment sabem que les dones no superen el 25% del cos de catedràtics/as, que tampoc superen el 41% del cos de titulars i que les dificultats que troben en la carrera acadèmica són variades i que aquestes poden afectar la bretxa salarial. És tasca de tota la comunitat universitària detectar i actuar sobre desigualtats d’aquest tipus per a eliminar-les», asseguren des de CRUE.
S’han seleccionat les variables necessàries per a recollir dades per sexe sobre les retribucions salarials del personal docent i investigador de les universitats
En aquest context és en el qual sorgeix aquest conveni que té com a objectiu la col·laboració de manera conjunta per a impulsar un estudi sobre la realitat de les retribucions del personal docent i investigador de les universitats des d’una perspectiva de gènere. La col·laboració entre el Ministeri d’Universitats, Crue, a través de la seva Delegació per a Polítiques d’Igualtat, i ANECA permetrà conèixer l’abast de la bretxa salarial existent entre dones i homes en una mostra significativa d’universitats públiques espanyoles i ajudar a eliminar-la. La finalitat última del mateix és el de crear una eina d’anàlisi al servei de les universitats perquè coneguin la seva situació en relació amb la bretxa salarial i puguin articular accions encaminades a eliminar-la.
Així, s’han seleccionat les variables necessàries per a recollir dades per sexe sobre les retribucions salarials del personal docent i investigador de les universitats. També es compta amb un equip de persones expertes per a la realització de l’anàlisi retributiva amb perspectiva de gènere de les dades obtingudes, que seran anonimitzats.
El procés de disseny i de recollida de dades s’ha fet fins a finals de febrer 2021 i la realització de l’estudi es completarà entre febrer i abril de 2021, preveient la publicació i difusió final de l’informe entre abril i desembre de 2021
Igualdad en Cifras MEFP nació el 8 de marzo de 2019 con la vocación de ser una ventana abierta a la ciudadanía y visibilizar la progresiva incorporación de las mujeres en la sociedad española al ámbito STEM y a otros muchos, ofreciendo los datos de una panorámica general de la participación de hombres y mujeres en la educación en España.
En esta ocasión, con motivo de la celebración del día Internacional de la Mujer 2021, se presenta la tercera edición que se actualizará año tras año.
Unidad editora: Secretaría General Técnica. Centro de Publicaciones. Ministerio de Educación y Formación Profesional.
Propuesta de: Unidad de Igualdad / Subdirección General de Estadística y Estudios /Instituto Nacional de Evaluación Educativa.
Ministerio de Educación y de Formación Profesional (MEFP)
El 84% de les alumnes noies titula en ESO i el 63% en Batxillerat, enfront del 74% i el 48% dels nois
Un 84% d’alumnes noies titula en Educació Secundària Obligatòria (ESO) i un 63,1% en Batxillerat, segons l’informe ‘Igualtat en xifres MEFP, Aules per la Igualtat’, publicat pel Ministeri d’Educació i de Formació Professional (MEFP). Aquests percentatges són molt superiors als dels alumnes nois, ja que un 73,8% dels homes titula en ESO i un 47,6% en Batxillerat.
L’informe, que recull els principals indicadors educatius en clau de gènere, apunta també a una menor presència femenina en els àmbits científics i tecnològics i a la predominança de dones en la professió docent.
Les alumnes són el 53,5% dels estudiants de Batxillerat
Tal com reflecteixen les estadístiques, en el curs 2018-19 les alumnes eren el 48,7% dels estudiants matriculats en ESO i el 53,5% en Batxillerat, amb diferències entre itineraris: en el cas del Batxillerat d’Arts, el percentatge d’alumnes arriba al 70,2%; en Humanitats, al 63,6%; en Ciències Socials, al 55,3%; i en Ciències aconsegueix el 47,3%.
Imatge: MEFP
En Formació Professional, les dones representen el 29,3% de l’alumnat d’FP Bàsica; el 43,7% en Grau Mitjà; i el 47,7% en Grau Superior, encara que existeixen també importants diferències segons les famílies professionals. Per exemple, en l’FP de Grau Superior, la família Imatge Personal té un 93,9% d’alumnes; Serveis Socioculturals i a la Comunitat, un 87,1%; Tèxtil, Confecció i Pell, un 85,1%; i Sanitat, un 75,9%.
Imatge: MEFP
A l’altre extrem, les dones són un 3,7% de l’alumnat de Transport i Manteniment de Vehicles; un 4,4% en Instal·lació i Manteniment; un 5,5% en Electricitat i Electrònica; un 9,5% en Marítima i Pesquera; i un 11,6% en Informàtica i Comunicacions.
La taxa de població graduada en FP Bàsica és del 2,5% en el cas de les dones i del 5,5% en el dels homes; en FP de Grau Mitjà és, respectivament, del 22,4% i el 24,1%; i en FP de Grau Superior, del 30,3% i el 28,2%.
Més universitàries en Educació i menys en Informàtica
Les dones són majoria (55,6%) en l’alumnat universitari, però la seva presència varia també en funció del grau cursat. Hi ha més presència d’alumnes noies en estudis d’Educació (77,9%) i de Salut i Serveis Socials (71,8%) i hi ha menys presència en Enginyeria, indústria i construcció (29%) i Informàtica (13,4%).
Imatge: MEFP
D’altra banda, les dones són el 61,3% de l’alumnat d’ensenyaments de règim especial. En els estudis de Dansa són el 92,5% i, no obstant això, en Ensenyaments Esportius són el 15,2% de l’alumnat.
L’informe analitza també en clau de gènere els resultats de les avaluacions internacionals. Per exemple, les alumnes de 4t de primària manifesten una gran seguretat a l’hora d’aprendre ciències (el 36% se sent molt segura en aquest aprenentatge, segons dades de l’informe TIMSS 2019), una proporció major que la dels nois (34,4%) i per sobre dels valors de la Unió Europea (34,5% en el cas de les alumnes i el 35% en el dels alumnes) i de la mitjana dels països de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (33,3% i 33,7%, respectivament).
Quant al gust per l’aprenentatge de Ciències, no hi ha diferències significatives entre les alumnes espanyoles (el 48,5% manifesta que li agraden molt) i els alumnes (el 47,3%). Tots dos percentatges es troben per sobre del total UE (46% de les noies i 46,2% dels nois) i de la mitjana OCDE (45,7% i 47,2%).
Les diferències en el gust per les matemàtiques, en canvi, sí que són significatives: un 31% d’alumnes a Espanya afirmen que li agraden molt, enfront d’un 42,7% d’alumnes
Les diferències en el gust per les matemàtiques, en canvi, sí que són significatives: un 31% d’alumnes a Espanya afirmen que li agraden molt, enfront d’un 42,7% d’alumnes. En el conjunt de la UE, són el 32,8% de les noies i el 44,1% dels nois. En la mitjana OCDE, són el 32,9% i el 41,5%.
El mateix passa amb la seguretat a l’hora d’estudiar aquesta assignatura. El 21,3% de les alumnes espanyoles manifesten molta seguretat, enfront del 32,5% dels alumnes (les xifres a la UE són respectivament del 24,9% i el 37,7%; i en l’OCDE del 24% i el 34,5%).
D’altra banda, les alumnes a Espanya desenvolupen un major sentiment de pertinença al centre educatiu (el 73% manifesten un sentiment de pertinència alt, enfront del 62% dels alumnes). A la UE, les xifres són respectivament el 55% i el 45%; i en l’OCDE, el 59% i el 48%.
Més dones professores
Quant al professorat, les dones són el 66,9% del total de docents (el 72,2% en el personal no universitari), encara que la seva presència és especialment important en Educació Infantil (97,6%) i a Primària (82%). També són clara majoria en els centres d’Educació Especial (81,5%).
En canvi, continuen sent minoria entre el personal docent d’ensenyaments universitaris, un 42,4%, a pesar que aquesta xifra ha pujat gairebé sis punts des del curs 2008-2009, quan era del 36,6%. Entre el professorat universitari de menys de 40 anys, el percentatge de dones supera el 52%.
Les dones continuen sent minoria entre el personal docent d’ensenyaments universitaris, un 42,4%, a pesar que aquesta xifra ha pujat gairebé sis punts des del curs 2008-2009, quan era del 36,6%
A l’última dècada també ha augmentat de forma sostinguda el percentatge de directores de centres educatius no universitaris fins a aconseguir el 66,3% en el curs 2018-19, gairebé 10 punts més que en el 2008-2009 (56,7%).
En els centres de Primària, són el 65% (eren el 53,1% en 2008-2009) i en els d’ESO, Batxillerat i FP, són el 40,5%, 9 punts més que fa una dècada (31,3%). El mateix ocorre amb les secretàries, que en 2018-2019 eren el 67,1% del total (58,7% en 2008-2009) i amb les caps d’Estudis, un 66,7% del total, quan eren el 59,6% una dècada abans.
Baixa la taxa d’abandonament escolar de dones i d’homes
Quant a la taxa d’abandonament escolar, les últimes dades de 2020 confirmen una baixada contínua durant l’última dècada, tant en dones com en homes: la d’elles ha disminuït proporcionalment un 48,7% (fins al 11,6%) i la dels homes, un 39,9% (fins al 20,2%).
No obstant això, es mantenen les desigualtats en el mercat laboral. La taxa d’ocupació és menor entre les dones en tots els nivells d’estudis, encara que varia el 2020, entre el 29,7% de les quals han finalitzat primera etapa de Secundària (el 51% dels homes amb el mateix nivell d’estudis té ocupació) i el 77% en el cas de les titulades d’Educació Superior (enfront del 83,4% d’homes).
Imatge: MEFP
En total, la taxa d’ocupació de dones entre 25 i 64 anys és del 62,6% i la dels homes del 74,8%. La diferència és una mica menor en el grup d’edat de 25 a 34 anys (64,6% de dones ocupades i 71,1% d’homes).
A més, els sous dels homes són de mitjana un 19,3% més elevats que els de les dones. En el cas dels qui tenen estudis superiors, la diferència d’ingressos és del 30,7%. No obstant això, en el grup de 25-34 anys, aquesta desigualtat es redueix al 9,7% de mitjana i al 19,9% entre els qui tenen estudis superiors.
La nova LOMLOE comporta canvis significatius en el Batxillerat, però aquestes modificacions no han comptat amb la veu dels professionals de la docència, com tu. Des de la Fundació Episteme volem saber què opineu com a professors, els veritables experts de l’educació.
Esta web utiliza cookies propias para su correcto funcionamiento. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
Más información
Xavier Massó
Igualdad en Cifras MEFP nació el 8 de marzo de 2019 con la vocación de ser una ventana abierta a la ciudadanía y visibilizar la progresiva incorporación de las mujeres en la sociedad española al ámbito STEM y a otros muchos, ofreciendo los datos de una panorámica general de la participación de hombres y mujeres en la educación en España.
