Inicio Blog Página 25

Un robot intel·ligent per a ajudar als nens amb TDAH

Investigadors de la Universidad Politécnica de Madrid en amb col·laboració de la Universidad Rey Juan Carlos desenvolupen un robot intel·ligent capaç de monitorar l’activitat dels nens amb TDAH i ajudar-los a evitar les distraccions en la realització de tasques quotidianes com la realització dels deures, contribuint així en l’adequat aprofitament de les classes.

 

Font: UPM

I si un robot intel·ligent fos capaç de monitorar de manera individualitzada l’activitat d’un nen amb TDAH de manera que l’ajudés a crear hàbits sans o a centrar-se quan es produís una distracció? Aquesta és la proposta del projecte ATENT@ en el qual participa un grup d’investigadors de la Universidad Politécnica de Madrid (UPM) que pretén desenvolupar entorns domèstics intel·ligents que, mitjançant l’aplicació de la robòtica i les tecnologies IoT, ajudin els menors a mantenir l’atenció mentre s’enfronten a una activitat de la vida quotidiana com és el fer deures.

El projecte pretén desenvolupar entorns domèstics intel·ligents que, mitjançant l’aplicació de la robòtica i les tecnologies IoT, ajudin els menors a mantenir l’atenció

El trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) és una afecció crònica que afecta milions de nens i continua en l’edat adulta. Entre els símptomes als quals dóna lloc es troben dificultat per a mantenir l’atenció, hiperactivitat i/o comportament impulsiu, entre d’altres.

“La simptomatologia que presenta el TDAH pot fer que, per als nens que ho pateixen, tingui una complicació addicional la realització d’activitats quotidianes, com els deures o mantenir l’atenció a classe, de manera reeixida”, explica María Luisa Martín Ruiz, del Departamento de Ingeniería Telemática y Electrónica de la Escuela Técnica Superior de Ingeniería y Sistemas de Telecomunicación de la UPM (ETSIST-UPM) i una de les investigadores del projecte. “D’aquí ve que ens proposéssim aplicar tecnologies de creació d’entorns intel·ligents i robòtica amb la finalitat d’ajudar aquests menors a mantenir l’atenció mentre realitzen els seus deures a casa, com un element més de suport que ajudi a millorar la seva qualitat de vida”, afegeix.

 

Objectes intel·ligents que s’acoblen a objectes quotidians

Com a primer pas, els investigadors han desenvolupat objectes intel·ligents que s’acoblen a objectes quotidians dins de la llar, com l’escriptori o la cadira, i que permeten monitorar el comportament de nens amb TDAH durant una activitat de la vida quotidiana de qualsevol nen; en aquest cas l’activitat de realització de deures. Aquests objectes es connecten a un robot que analitza les dades i interactua amb el menor ajudant-lo a centrar la seva atenció.

Com a primer pas, els investigadors han desenvolupat objectes intel·ligents que s’acoblen a objectes quotidians dins de la llar, com l’escriptori o la cadira

“Els objectes intel·ligents integrats en la llar són els que detecten i formalitzen les accions del nen concorde a pautes d’interès establertes pels terapeutes dins de l’activitat que s’està considerant. No obstant això, aquests objectes són invisibles per al nen que només té a l’assistent robòtic com a element d’interacció. El robot és el que estableix un diàleg limitat amb el nen orientat a realitzar petites intervencions en el seu estat perquè pugui tornar a focalitzar-se en l’activitat que estava realitzant” explica Iván Pau, investigador de la ETSIST-UPM i també participant en el projecte.

 

Seguiment personalitzat, constant i en línia

Després de realitzar algunes intervencions bàsiques localment, la informació és emmagatzemada externament en un repositori de seguiment que està disponible, amb les garanties adequades, per a les persones involucrades activament en la seva vida diària: familiars directes, terapeutes i professors. “Obtenim una gran quantitat de dades sobre la interacció del nen, les seves interrupcions, distraccions, els temps que triga a fer les tasques, etc. Tota aquesta informació es troba disponible per als professionals que poden incorporar-la com a informació addicional per a afinar les seves sessions terapèutiques amb el nen”, afegeix Santiago Berrezueta, investigador de la UPM.

Els primers resultats obtinguts dins de ATENT@ fan palesa la seva utilitat per a millorar la teràpia dels menors, complementant les sessions terapèutiques clàssiques en permetre als professionals entendre el nivell de rendiment dels nens en els seus entorns naturals i contribuint a la generalització dels aprenentatges produïts en les sessions de teràpia clàssiques.

Els primers resultats obtinguts dins de ATENT@ fan palesa la seva utilitat per a millorar la teràpia dels menors, complementant les sessions terapèutiques clàssiques

“Les proves de funcionalitat realitzades fins al moment mostren que la solució desenvolupada pot representar una ajuda significativa per a la translació dels conceptes treballats en les sessions terapèutiques a l’entorn natural del nen. Això implica l’extensió de les accions terapèutiques a espais aliens al centre terapèutic que pot suposar un avantatge tant a nivell clínic, ajudant al nen en el seu espai natural i evitant limitacions de temps, com a nivell organitzatiu”, explica María Luisa Martín.

“Les teràpies no farmacològiques del TDAH es basen en la rèplica d’activitats quotidianes assistides per un terapeuta ocupacional en un entorn clínic. Això implica dificultats que es plantegen per la necessitat de traslladar al nen a un centre, ja que la família no sempre té el temps necessari per a fer-lo i, d’altra banda, és difícil aconseguir la generalització dels aprenentatges. Les sessions solen limitar-se comunament a dues sessions per setmana, com a màxim, fet que normalment no és suficient. Motivant que no sigui evident l’efectivitat del tractament a curt termini, la qual cosa fa que les famílies puguin abandonar el tractament”, explica la investigadora Nuria Máximo Bocanegra de la Universitat Rey Juan Carlos que també participa en el projecte. Si a això li sumem la situació actual de pandèmia, es fa necessari aconseguir una reducció de les visites als centres sense que es vegi perjudicada l’atenció amb la finalitat de reduir així les possibilitats de contagi. “Facilitar la realització d’accions terapèutiques a distància en nens amb aquest trastorn representa un suport per a les seves famílies i els seus terapeutes sobretot en èpoques on és necessari limitar en la mesura que sigui possible les interaccions directes com passa actualment”, conclou Núria Màxim Bocanegra.

Arriba l’Open Education Week

La Setmana de l’Educació Oberta (OE Week) és una oportunitat per a compartir activament i aprendre sobre els últims assoliments en Educació Oberta a tot el món.

 

De l’1 al 5 de març se celebra la Open Education Week, una iniciativa anual d’abast global que pretén conscienciar sobre els avantatges que aporta implementar els recursos i les pràctiques educatives en obert.

Els Recursos Educatius Oberts (REO) es fonamenten en el reconeixement de l’autoria i el domini públic, o una llicència oberta que permeti l’accés, ús, adaptació i la redistribució sense cap cost i sense restriccions ni limitacions.

Iniciada el 2012 per Open Education Global com un fòrum obert col·laboratiu construït per la comunitat, la Setmana de l’Educació Oberta cerca crear consciència i destacar els esforços d’educació oberta a tot el món.

La Setmana de la OE brinda als professionals, educadors i estudiants l’oportunitat d’obtenir una major comprensió de les pràctiques educatives obertes i de ser inspirats pel treball que està desenvolupant la comunitat a tot el món.

 

L’Open Education Week a la UAB

El Servei de Biblioteques de la UAB ha organitzat dues activitats per a difondre l’educació oberta, en el marc d’aquesta setmana mundial, i tal com ja va fent els darrers anys.

D’una banda, una xerrada que tindrà lloc el dimarts, 2 de març de 10 a 11h, titulada «Ensenyament obert: Reflexions i ajudes per Aprendre a nedar a l’oceà digital», que impartiran Erika Constantino, Juan Antonio Martínez i Joaquim Campuzano, personal de l’Àrea de Planificació de Sistemes d’Informació de la UAB. Tots ells tenen com a camp d’especialització, a innovació tecnològica en educació i e-learning.

En la xerrada explicaran el programa de MOOCs de la UAB, el programa Coursera-UAB per a estudiants de la UAB i el nou portal Teaching Center de suport al professorat. També parlaran del treball conjunt entre el Servei de Biblioteques i l’ Àrea de Planificació de Sistemes d’Informació de la UAB per a crear el curs MOOC  sobre Competències digitals DIGCOMP. Hi haurà al final reflexions sobre l’ensenyament obert, la seva evolució i les possibilitats que té. La xerrada s’oferirà a través de teams. Cal inscriure’s prèviament aquí: https://www.bib.uab.cat/formacio/inscripcio.php?id=6650 

UAB

D’altra banda, el dijous, 4 de març, d’11 a 12.30h, hi haurà la xerrada «Recursos educatius oberts per a la docència universitària», que impartirà la Gema Santos-Hermosa, professora de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universiat de Barcelona i experta en el desenvolupament i la reutilització de recursos educatius oberts a l’educació superior. La professora Santos-Hermosa participa a l’European Network of Open Education Librarians de SPARC Europe. En aquesta activitat es farà una aproximació als recursos educatius en obert des del punt de vista de l’usuari i del creador. S’oferirà una panoràmica de les plataformes de manuals universitaris en obert  més destacats, es parlarà dels bancs d’imatges reutilitzables i es presentarà el kit REA, una guía sobre què són, com es creen i comparteixen els recursos educatius oberts. Es podrà seguir a través de Teams. Per inscriure’s cal fer-ho prèviament aquí: https://www.bib.uab.cat/formacio/inscripcio.php?id=6644

Webinar: «Batxillerat competencial o batxillerat competent?»

Fòrum Episteme dedicarà un nou seminari virtual (webinar) per abordar el nou batxillerat proposat per la LOMLOE. Hi comptarem amb tres crítics docents que valoraran pros i contres en un debat obert a tothom. Serà el dimecres 24 de febrer a les 18:30 hores. El registre és gratuït i les places limitades. Reserva la teva plaça i participa!

 

La nova LOMLOE comporta canvis en el Batxillerat, que s’organitzarà en matèries comunes, de modalitat i optatives. Correspon a les comunitats l’ordenació de les matèries optatives. El Govern també fixarà les condicions en les quals l’alumnat pugui realitzar el Batxillerat en tres cursos. El professorat de cada matèria decidirà, al final del curs, si l’alumne o alumna ha aconseguit els objectius i ha aconseguit l’adequat grau d’adquisició de les competències corresponents.

Sobre aquests aspectes i més, relacionats amb el nou batxillerat, presentem un nou seminari virtual a Fòrum Episteme.

Per a debatre sobre aquest tema, comptarem amb tres ponents de la docència.

 

Apunta’t aquí al nostre proper webinar o clica damunt de les imatges.

El registre és gratuït i les places limitades.
T’esperem!

Només el 13% d’estudiants de carreres STEM a Espanya són dones

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, que se celebra avui, la Organización de Estados Iberoamericanos (OEI) adverteix que Iberoamèrica és una de les regions més afectades per la bretxa de gènere en la ciència. Segons l’informe «El Estado de la Ciencia 2020», encara que les dones universitàries són el 55% del total, les estudiants de carreres TIC en països com Espanya, el Brasil o Xile no superen el 13%.

 

Font: OEI

Aquest dijous, 11 de febrer, se celebra el Dia de la Dona i la Nena en la Ciència, una ocasió per a recordar que encara persisteixen importants bretxes entre homes i dones en l’accés a sectors com la ciència, la tecnologia, les enginyeries i les matemàtiques (STEM). Aquesta disparitat de gènere posa en risc considerable la consecució de l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, que, en el seu ODS-4 vetlla per garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat.

Malgrat que el 55% de la població universitària de la regió està integrada per dones, la participació d’aquestes en carreres TIC és només del 21%, sent igual o inferior al 13% en països com Espanya, el Brasil o Xile

Per a la Organización de Estados Iberoamericanos para la Educación, la Ciencia y la Cultura (OEI), Iberoamèrica continua sent una de les regions del món més afectades per aquesta bretxa de gènere. D’acord amb la seva publicació El Estado de la Ciencia 2020, malgrat que el 55% de la població universitària de la regió està integrada per dones, la participació d’aquestes en carreres TIC és només del 21%, sent igual o inferior al 13% en països com Espanya, el Brasil o Xile.

Quant a la presència de dones en la recerca, les dades de la Red Iberoamericana de Indicadores de Ciencia y Tecnología, coordinada pel Observatorio de Ciencia, Tecnología y Sociedad  de la OEI, assenyalen que a Iberoamèrica el 44% dels qui investiguen són dones; no obstant això, en països com Xile o Mèxic, aquesta proporció a penes frega el 30%. Així mateix, la bretxa de gènere s’acreix encara més en la recerca que es fa en el sector empresarial, on en països com Guatemala, només el 15% del personal investigador en empreses està integrat per dones.

Font: Estado de la Ciencia 2020.

 

El «sostre de vidre» de l’acadèmia per a les dones iberoamericanes

Si bé les dones representen el 42% del total de docents universitaris a Iberoamèrica, la xifra contrasta amb els alts percentatges de dones matriculades, que en tots els països de la regió supera el 50%, la qual cosa posa de manifest les dificultats d’inserció laboral del personal acadèmic femení.

D’acord amb l’informe, això es degut al famós «sostre de vidre», que fa que resulti inaccessible a les dones aconseguir els llocs més alts dins dels claustres acadèmics, pel fet que els esquemes d’estabilitat laboral continuen privilegiant al personal masculí. Aquesta situació s’ha fet palesa amb la irrupció de la COVID-19 en el camp científic, on les dones representen només el 25% dels d’experts que lideren els equips d’investigadors a nivell mundial, segons xifres de l’Organització Mundial del Treball (OIT).

Font: Estado de la Ciencia 2020.

 

Ciència iberoamericana amb equitat de gènere: l’aposta de la OEI

Amb la implementació del seu nou pla d’acció per al bienni 2021-2022, la OEI posa el focus en l’educació inclusiva com una de les seves línies de treball per a fomentar la participació de nenes i joves en l’àmbit científic. En aquest sentit, destaca la posada en marxa juntament amb la Red Ecuatoriana de Mujeres Científicas i el Museo Interactivo de Ciencia de Ecuador, la primera Trobada Internacional de Dones i Nenes en la Ciència, on més de 25 acadèmiques i investigadores d’Amèrica i Europa reflexionaran sobre el rol de la dona en la ciència i en la tecnologia. La trobada, d’accés lliure i gratuït, es podrà seguir fins al pròxim 13 de febrer.

Advocats denúncien la LOMLOE davant el Parlament Europeu

La Comisión Jurídica Nacional por la Libertad de Educación, grup de professionals del Dret entorn del qual es reuneixen diverses institucions educatives, va presentar davant la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, una Petició per la qual se sol·licita l’empara de les institucions comunitàries enfront de la violació de drets fonamentals i els atacs a la Llibertat d’Educació provocats per la recentment aprovada Llei Celaá.

 

La Comissió Jurídica va denunciar «la precipitada manera d’aprovació de la LOMLOE, tramitada sota situació de pandèmia, i amb el rebuig del govern i afins, al fet que els agents educatius intervinguessin en la tramitació de la proposició de llei».

En el seu escrit davant el Parlament Europeu, registrat per aquesta cambra el passat 28 de gener, va denunciar, entre altres, la violació dels articles 14 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i 27 de la Constitució Espanyola, que protegeixen la llibertat d’educació i d’ensenyament. En particular, la llibertat dels pares al fet que els seus fills puguin rebre una educació conforme a les seves conviccions religioses, filosòfiques i pedagògiques.

En particular, la llibertat dels pares al fet que els seus fills puguin rebre una educació conforme a les seves conviccions religioses, filosòfiques i pedagògiques

Segóns denuncien: «La LOMLOE violenta els més elementals principis de llibertat i d’igualtat de drets entre famílies i alumnes». En concret, la Comisión va posar l’accent en sis aspectes bàsics que, sota el seu criteri, vulneren la normativa comunitària o nacional.

En aquest sentit, la Comisión Jurídica «treballa perquè la vulneració de Drets Fonamentals rebi l’oportuna resposta política des del Parlament Europeu i s’obrin vies d’intervenció perquè les institucions comunitàries protegeixin jurídicament els drets essencials de tantes famílies que han estat vulnerats».

Se sumen, d’aquesta manera, a Mas Plurales, la plataforma que també va demanar empara a l’Eurocambra per considerar la Llei Celaá contrària a la Constitució i va emprendre una campanya de recollida de signatures per aturar-la.

Encarna Cuenca nova presidenta del Consejo Escolar del Estado

Cuenca substitueix a Enrique Roca, qui ha deixat el càrrec després de dos anys / Imatge: MEFP

El Consell de Ministres ha aprovat avui, a proposta del Ministeri d’Educació i de Formació Professional (MEFP), el nomenament d’Encarna Cuenca, fins ara presidenta del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana, com a presidenta del Consejo Escolar del Estado (CEE). Substitueix així a Enrique Roca, qui deixa el càrrec després de més de dos anys al capdavant del principal òrgan consultiu en matèria d’Educació.

 

Encarna Cuenca (Albacete, 1958) és Diplomada en Magisteri, especialitat Ciències, i Llicenciada en Belles arts, especialitat d’Escultura, per la Universitat Politècnica de València. Des de setembre de 2015 és presidenta del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana i, per tant, membre de la Junta de Participació Autonòmica, per la qual cosa ha format part dels treballs i debats del Consejo Escolar del Estado des de llavors.

Cuenca substitueix a Enrique Roca, qui ha deixat el càrrec després de dos anys

Entre 2005 i 2012 va ser directora de l’Organisme Autònom Programes Educatius Europeus (OAPEE), subdirectora general de Aprendizaje a lo Largo de la Vida, directora de la Agencia Sócrates en la Subdirecció General de Programes Europeus i cap de Registro de Centros de la Subdirección General de Programas Europeos, càrrecs tots ells en el Ministeri d’Educació.

Anteriorment, va ser Responsable de Programes Europeus d’Educació i traductora del Gabinet d’Ensenyament i Ús del Valencià en la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Comunitat Valenciana. A més, ha exercit la docència en centres educatius d’Educació Primària i Instituts d’Educació Secundària.

 

Personalitats de reconegut prestigi

D’altra banda, en haver conclòs el període per al qual van ser nomenats, s’han renovat els llocs de cinc consellers titulars del grup de personalitats de reconegut prestigi. Dos d’ells prorroguen la seva permanència i tres s’incorporen al Consell.

Els nous consellers són Francisco Luna, llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Deusto i vicepresident del Consell Escolar d’Euskadi de 2009 a 2013; José Manuel Bar, llicenciat en Filosofia, Ciències de l’Educació i Psicologia, inspector d’Educació i vicepresident de l’associació d’inspectors ADIDE; i Raquel Pérez Sanjuán, directora del secretariat de la Comissió Episcopal per a l’Educació i Cultura de la Conferencia Episcopal Española (CEE) i professora associada de Dret Canònic en Ciències Religioses.

El Consejo Escolar del Estado està format per 107 integrants, entre els quals es troben 12 personalitats de reconegut prestigi

Continuen Nieves Segòvia, consellera des de 2015, doctora en Pedagogia, vicepresidenta de Asociación de Colegios Privados Independientes – Círculo de Calidad Educativa (CICAE); i Maria Luz Sanz Escudero, consellera des de 2008 a proposta del CERMI (Comitè D’Entitats Representants de Persones amb Discapacitat) i sòcia fundadora de la Asociación de Familias de Personas con Discapacidad Auditiva de Navarra Eunate..

El Consejo Escolar del Estado és l’òrgan de participació dels sectors més directament relacionats amb el món educatiu. Es va crear amb la Llei orgànica reguladora del dret a l’educació el 1985. El seu àmbit s’estén a tot l’Estat. Desenvolupa també una tasca consultiva, d’assessorament i proposta al Govern en relació amb els diferents aspectes del sistema educatiu.

Està format per 107 integrants, entre els quals es troben 12 personalitats de reconegut prestigi.

Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència

Una científica del CSIC impartint el taller de divulgació ‘Descobrint la llum’ en el marc del projecte Ciudad Ciencia. / CSIC

El CSIC se suma al Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència amb desenes d’activitats

 

La iniciativa, que se celebra entorn de l’11 de febrer, persegueix superar la bretxa de gènere en l’àmbit científic.

 

CSIC / Com cada any, les científiques del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) se sumen al Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència amb la seva participació en nombroses activitats que se celebraran durant tot el mes de febrer; gran part d’elles, de manera virtual.

Totes les propostes estan dirigides a mostrar el treball de les dones investigadores, desfer estereotips i encoratjar en nenes i nens l’interès per la ciència

L’objectiu d’aquesta iniciativa ciutadana és contribuir a la igualtat de gènere en l’àmbit científic, per la qual cosa totes les propostes estan dirigides a mostrar el treball de les dones investigadores, desfer estereotips i encoratjar en nenes i nens l’interès per la ciència.

 

Activitats per a centres d’ensenyament

Entre les propostes, abunden les dirigides a l’alumnat de diferents nivells educatius. Les investigadores del CSIC visitaran col·legis i instituts per a parlar del seu treball i prendran part en activitats educatives en línia organitzades pels centres i unitats de l’organisme.

En elles, l’alumnat de Primària tindrà ocasió d’assistir a una xerrada-taller sobre matemàtiques i astronomia, recórrer els laboratoris de l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC) o conèixer a les joves científiques del Consell a través dels vídeos del certamen ‘Yo investigo. Yo soy CSIC’. A més, aquells qui tinguin entre 10 i 14 anys podran descobrir el dia a dia del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN-CSIC) de la mà del seu personal investigador i tècnic.

Un desayuno con investigadoras del Instituto de Síntesis Química y Catálisis Homogénea (ISQCH-CSIC-UNIZAR) i una trobada virtual amb científiques del Instituto de Astrofísica de Andalucía (IAA-CSIC) són algunes de les propostes per a ESO i Batxillerat. En clau més lúdica, l’Institut de Ciències de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) i l’Institut de Recerca en Ciències de l’Alimentació (CIAL-CSIC-UAM) desafien a l’alumnat a demostrar els seus coneixements sobre dones científiques en una lliga Kahoot i un quiz online. Mentrestant, el projecte Paleo11F, que compta amb col·laboració del MNCN, anima a participar en ¡Evoluciona o extínguete!, un joc per a aprendre sobre la història de la vida, els fòssils i les paleontòlogues i geòlogues que són darrere d’algunes d’aquestes troballes.

 

Xerrades i trobades per a tots els públics

Per al públic general també s’ha programat una gran varietat d’activitats en línia, com una taula rodona sobre la perspectiva de gènere en la I+I internacional, organitzada per la Vicepresidència de Relacions Internacionals del CSIC. La trobada, que es retransmetrà pel canal del canal del CSIC en YouTube, serà moderada per la historiadora i europarlamentària Lina Gálvez i comptarà amb la participació de les investigadores Mercedes García-Arenal, arabista en el Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS-CSIC); Nuria Flames, experta en diversitat neuronal de l’Institut de Biomedicina de València (IBV-CSIC); Pilar Tiemblo, especialista en tecnologia de Polímers del Instituto de Ciencia y Tecnología de Polímeros(ICTQ-CSIC); i Lorda Verds-Montenegro, astrofísica en l’IAA.

Una xerrada sobre les guanyadores del Nobel de Química el 2020, promotores de la revolució genètica CRISPR, i una altra sobre els premiats amb el de Nobel de Física, per la seva aportació al coneixement dels forats negres, són les propostes del Instituto de Física Teórica (IFT-CSIC-UAM) per al 11F. Per part seva, el Instituto de Física de Cantabria (IFCA-CSIC-UNICAN) oferirà tres xerrades virtuals sobre biomedicina, fotònica i evolució humana; i el Instituto de Neurociencies una trobada amb diverses de les seves investigadores.

Historias de amor y odio entre electrones (Instituto de Ciencia de Materiales de Madrid, ICMM-CSIC), Buscando la bebida más saludable (CIAL) o Robótica: aplicaciones y retos (Centro Nacional de Biotecnología, CNB-CSIC) són els títols d’altres conferències dedicades a les diferents àrees en les quals treballen les investigadores del CSIC. No obstant això, també hi haurà ocasió per a iniciatives enfocades a abordar la situació de les dones en l’àmbit de la I+D de forma més genèrica, com les xerrades ¿Cómo se puede ser científica en España?, del Centro de Biología Molecular Severo Ochoa (CBM-CSIC-UAM), i La carrera investigadora de las mujeres en el CSIC, del CIAL, o el curso de lenguaje inclusivo y no sexista organitzat per l’ICMAB.

Per a un públic més especialitzat, com el personal investigador, el ICMM i el Instituto de Ciencias del Mar (ICM-CSIC) programen una trobada ¿Para qué sirve hacer un Plan de Igualdad de Género en un centro CSIC?  I, per al professorat en formació, el ICMM a més ofereix la xerrada Por qué las chicas no estudian ciencias técnicas y qué podemos hacer en clase.

Finalment, investigadores del CSIC també seran presents en els diàlegs en línia  La ciencia desde diversas perspectivasque promou el Ayuntamiento de Zaragoza.

 

Contingut ‘en línia’ i xarxes socials

L’11 de febrer, el CSIC anunciarà el còmic guanyador del concurs del IFCA Científicas en lucha, que enguany se centra en les investigadores que estudien el coronavirus, i llançarà diversos vídeos en xarxes socials. Un d’ells serà #YoutubersPorUnDia, una iniciativa de l’IFT que recull aportacions de l’alumnat de diferents etapes educatives sobre la història i els descobriments d’alguna física o matemàtica eminent. Un altre, un audiovisual elaborat per la Delegació del CSIC a Andalusia que denuncia els estereotips que continuen existint sobre les persones que es dediquen a la ciència. L’enquesta de carrer realitzada durant l’enregistrament va revelar que la majoria de les vegades es pensa en un rol masculí per a l’exercici de la ciència. Per part seva, al llarg de diversos dies, el Instituto de Ciencias Matemáticas (ICMAT-CSIC) difondrà diversos vídeos en els quals investigadors i investigadores del centre destacaran la figura de la matemàtica que més ha influït en la seva carrera.

A més, l’11 de febrer es reunirà la Comissió Dones i Ciència del CSIC amb l’assistència de la presidenta de l’organisme, Rosa Menéndez. Durant la trobada està previst aprovar el nou compte de la Comissió en Twitter, una eina de la qual disposarà a partir d’ara aquest òrgan assessor per a difondre les seves iniciatives en pro de la igualtat de gènere en la recerca. Servirà, per exemple, per a traslladar a la societat els seus informes anuals sobre el progrés de les dones investigadores dins del CSIC.

Altres continguts virtuals elaborats per a la commemoració són un dossier de la representació del CSIC a les Illes Balears que recull els perfils de 20 investigadores del CSIC a les illes; el vídeo amb la lectura teatralitzada Madame Châtelet y sus seguidoras en Instagram, protagonitzada per científiques del ICMAB; o l’exposició Cabo de Gata, Vivir bajo la luz, de la Estación Experimental de Zonas Áridas (EEZA-CSIC).

També, el Instituto de Física Corpuscular (IFIC-CSIC-UV) projectarà un documental sobre Lise Meitner, la física que va descobrir la fusió nuclear, i presentarà el projecte que en els pròxims mesos portarà als teatres espanyols la història del seu descobriment.

Més informació sobre la iniciativa i les seves activitats, en el web: https://11defebrero.org/

La UNESCO demana prioritat de vacunació per als docents

Un any després de l’inici de la pandèmia de COVID-19, els governs s’han esforçat a reduir al mínim els tancaments a nivell nacional -de 190 països durant el pitjor moment l’abril de 2020 a 30 països en l’actualitat -a favor de tancaments parcials i/o locals. Avui, les escoles estan totalment obertes a 101 països.

 

Font: UNESCO

Més de 800 milions d’estudiants, equivalent a més de la meitat de la població mundial estudiantil, continuen enfrontant-se a importants interrupcions en la seva educació, des del tancament total de les escoles en 31 països fins a la reducció dels horaris acadèmics en altres 48, segons dades de la UNESCO.

El mapa mostra com, des de l’inici de la pandèmia, les escoles han estat tancades per complet durant una mitjana de 3,5 mesos (14 setmanes). Aquesta xifra s’eleva a 5,5 mesos (22 setmanes) -equivalent a dos terços d’un any acadèmic- si es tenen en compte els tancaments d’escoles en zones localitzades.

Durada dels tancaments complets i parcials d’escoles / Font: UNESCO

La durada dels tancaments varia molt segons la regió, des de cinc mesos (20 setmanes) de tancaments complets a nivell nacional de mitjana als països d’Amèrica Llatina i el Carib, fins a dos mesos i mig (10 setmanes) a Europa, i només un mes a Oceania.

Els governs s’han esforçat a reduir al mínim els tancaments a nivell nacional -de 190 països durant el pitjor moment a l’abril de 2020 a 30 països en l’actualitat -a favor de tancaments parcials i/o locals

S’observen variacions regionals similars quan es tenen en compte els tancaments localitzats. La durada dels tancaments complets i localitzats va superar els set mesos (29 setmanes) de mitjana a Amèrica Llatina i el Carib, en comparació amb la mitjana mundial de cinc mesos i mig (22 setmanes).

Els governs s’han esforçat a reduir al mínim els tancaments a nivell nacional -de 190 països durant el pitjor moment l’abril de 2020 a 30 països en l’actualitat -a favor de tancaments parcials i/o locals. Avui, les escoles estan totalment obertes a 101 països.

 

 

Pandèmia i finançament educatiu

Les dades publicades per l’Informe de Seguiment de l’Educació en el Món de la UNESCO mostren que, fins i tot abans de la crisi de la COVID-19, només un de cada cinc països demostrava un fort compromís amb l’equitat en l’educació a través dels seus mecanismes de finançament, i hi ha pocs indicis que existeixi una forta preocupació sobre aquesta en les respostes enfront de la COVID-19.

Font: UNESCO

Les dades de la UNESCO mostren que el sector només rep un 0,78% dels paquets d’ajuda a tot el món. A més, s’estima que l’ajuda a l’educació pugui disminuir en un 12% a conseqüència de la pandèmia. Segons les seves conclusions, la pandèmia també pot augmentar el dèficit de finançament de l’educació en un terç, fins a aconseguir els 200 000 milions de dòlars anuals als països d’ingressos baixos i mitjans, la qual cosa representa prop del 40% del cost total. La inversió inicial en programes de recuperació estalviarà diners en el futur, reduint en un 75% el cost de la reparació dels danys causats per la COVID-19.

Per a permetre un retorn segur a l’escola, la UNESCO ha demanat que els 100 milions de docents i educadors del món tinguin prioritat en les campanyes de vacunació

En la Reunió Global sobre l’Educació convocada per la UNESCO a l’octubre de 2020, els governs i socis es van comprometre a protegir els pressupostos d’educació i a centrar la recuperació en la reobertura segura i inclusiva de les escoles, sense oblidar el suport als professors, el desenvolupament d’habilitats i la connectivitat per a tots.

Per a permetre un retorn segur a l’escola, la UNESCO ha demanat que els 100 milions de docents i educadors del món tinguin prioritat en les campanyes de vacunació.

L’abandonament escolar prematur és del 17,4 % a Catalunya

La taxa d’abandonament escolar prematur en el conjunt espanyol se situa en el 16% el 2020

Segons les dades de la Encuesta de Población Activa

 

Publicat un primer avanç dels principals resultats de l’any 2020 a la síntesi d’informació estadística sobre les variables educatives que es recullen en la Encuesta de Població Activa (EPA) que indica que Espanya encara està lluny d’aconseguir l’objectiu fixat per la UE d’assolir el 10% d’abandonament escolar. A Catalunya, la xifra se situa en un 17,4 % mentre que el conjunt espanyol és del 16 %.

 

El percentatge de persones de 18 a 24 anys que no havia completat la segona etapa d’Educació Secundària (FP de Grau Mitjà, Bàsica o Batxillerat) i no seguia cap mena de formació l’any passat al conjunt espanyol se situa en el 16%, 1,24 punts menys que l’any anterior, segons les dades de la Encuesta de Población Activa (EPA) analitzades pel Ministerio de Educación y Formación Profesional. És a dir, al voltant de 530.000 persones, 343.000 homes i 186.500 dones, havien abandonat els estudis el 2020. A Catalunya, aquest percentatje és més d’un punt superior, concretament, del 17,4 %.

Malgrat que les xifres d’abandonament prematur han baixat, l’objectiu europeu de reduir la taxa al 10% el 2020 no es cumpleix a Espanya (16%) i menys a Catalunya (17,4%)

Segons l’anàlisi del Ministerio de Educación, els 1,24 punts de descens de l’abandonament prematur de l’educació i la formació l’any 2020 respecte a 2019 estan associats a l’increment en 1,5 punts de la proporció de població que ha aconseguit el nivell de formació CINE 3 (nivell 3 de la Classificació Internacional Normalitzada de l’Educació: Educació Secundària Segona Etapa), proporció que s’ha incrementat des de l’any 2010 en 14,2 punts.

Val a dir que els països de la UE s’havien compromès a reduir el percentatge mitjà de joves que abandonen prematurament els estudis a menys del 10% per l’any 2020, amb la qual cosa el cas espanyol -malgrat la millora- sobrepassa en sis punts aquest llindar i en el cas català en més de set punts. De mitjana, la taxa d’abandonament escolar prematur es va reduir a tota Europa, passant del 13,4% en 2011 al 10,6% el 2018.

 

L’abandament masculí és un 74% superior al de les dones

Des de 2010, la taxa d’abandonament prematur a Espanya ha disminuït 12,1 punts, passant del 28,2% el 2010 al 16% el 2020, la qual cosa suposa un 43% menys. Aquest descens ha estat superior entre els homes (13,3%) que entre les dones (11%), encara que la taxa continua sent el 2020 molt superior entre els homes: un 20,2% enfront del 11,6%, és a dir, un 74% més.

Per Comunitats Autònomes, hi ha quatre que el 2020 han aconseguit situar-se per sota de l’objectiu del 10% i per sota també de la taxa mitjana de la UE (10,2%). Es tracta de País Basc (6,5%), Astúries (8,9%), Cantàbria (9,1%) i Madrid (10%). Altres quatre CCAA van tenir taxes entre el 10% i el 15% (Navarra, Galícia, Aragó i La Rioja), mentre en l’extrem oposat, amb taxes superiors al 20%, estan Illes Balears (21,3%), Andalusia (21,8%), Ceuta (22,8%) i Melilla (25,5%). Castella i Lleó, la Comunitat Valenciana, Catalunya, Canàries, Extremadura, Múrcia i Castella-la Manxa obtenen taxes d’entre el 15% i el 20%.

Abandonament escolar prematur per comunitat autònoma. Any 2020 / Gràfic: Ministerio de Educación

 

Educació superior

L’EPA també ofereix informació sobre el percentatge de població de 30 a 34 anys que ha aconseguit l’educació superior. L’any passat, aquesta taxa va ascendir al 44,8%, superant en gairebé cinc punts la mitjana europea (40%). Les dones, amb una taxa del 50,9%, superen als homes (38,7%) en més de 12 punts.

Destaca el percentatge en el cas de les dones, que supera el 50% (50,9%), enfront del 38,7% en els homes (12,2 punts menys)

Respecte a la formació permanent, els resultats de 2020 mostren una millora. Així, l’11% de la població de 25-64 anys ha seguit algun tipus de formació en les quatre últimes setmanes, 0,4 punts més que l’any anterior. Les dones presenten un percentatge més alt de participació (12%) que els homes (9,9%).

En relació a l’indicador d’Educació Superior, l’any 2020 el 44,8% de la població de 30-34
anys ha aconseguit aquest nivell (+0,1 punts més que l’any anterior) situant-se
per sobre del punt de referència europeu del 40% per a l’any 2020 i de la mitjana UE 27 de 2019 (40,3%). Destaca el percentatge en el cas de les dones, que supera el 50% (50,9%), enfront del 38,7% en els homes (12,2 punts menys).

CRUE davant la nova Llei d’Universitats

Rectors i rectores en la celebració de la primera Assemblea General de Crue de 2021 / CRUE

El president de Crue avança la renovació dels òrgans de l’associació de cara a la nova Llei d’Universitats

 

Crue Universidades Españolas ha celebrat la seva primera Assemblea General de l’any, sota format telemàtic i dirigida pel president de la institució, José Carlos Gómez Villamandos. Tant l’estrategia Universidad2030, la renovació dels òrgans de Govern de Crue com la presentació del projecte de nova llei d’Universitats han estat els eixos de la reunió.

 

Font: CRUE

Crue Universidades Españolas ha celebrat la seva primera Assemblea General de l’any. La reunió del màxim òrgan de Govern de l’associació s’ha realitzat en format telemàtic i ha estat dirigida pel president de Crue i rector de la Universitat de Còrdova, José Carlos Gómez Villamandos, qui s’ha encarregat d’explicar als 76 rectors i rectores participants els pròxims passos de la institució en la seva estratègia Universidad2030 i la necessitat d’avançar la renovació dels òrgans de Govern davant les importants negociacions que es preveuen amb la presentació del projecte de nova llei d’Universitats.

El president de Crue, en un curs en el qual malgrat l’emergència sanitària provocada per la pandèmia de la Covid-19 s’han aconseguit desenvolupar nombrosos processos electorals en diferents universitats, ha aprofitat la trobada en línia per a saludar públicament als nous rectors i rectores i per a agrair als membres sortints l’«enorme esforç» realitzat en aquests mesos tan complicats. Gómez Villamandos ha recalcat davant l’Assemblea la importància de difondre i visibilitzar davant la societat les necessitats i reptes de la Universitat de la dècada vinent.

Gómez Villamandos ha posat l’accent en l’oportunitat que suposa per a l’estratègia Universidad2030 de Crue la imminent presentació del projecte de nova Llei orgànica d’Universitat

En aquest sentit, Gómez Villamandos ha posat l’accent en l’oportunitat que suposa per a l’estratègia Universidad2030 de Crue la imminent presentació del projecte de nova Llei orgànica d’Universitats i en la importància de renovar com més aviat millor els òrgans de Govern de Crue perquè quan comencin les complexes negociacions que s’esperen, els nous membres de la institució estiguin plenament assentats. El mandat del president de Crue hauria de renovar-se el mes vinent de maig, però es preveu que la nova norma es presenti cap a setembre d’enguany en curs.

 

Negociacions amb els Ministeris

Gómez Villamandos ha informat també de les reunions que des dels grups de treball de Crue s’estan duent a terme amb els Ministeris d’Universitats i de Ciència i Innovació per a abordar temes tan importants com l’RD de creació d’universitats i centres universitaris, la proposta d’RD de derogació del Decret de 1954 pel qual s’aprova el Reglament de Disciplina Acadèmica, la prova d’accés dels estudiants internacionals que estableix la LOMLOE, la possible posada en marxa d’un sexenni de Docència, l’avaluació de sexennis del Personal Docent Investigador contractat i la modificació de la Llei de la Ciència per a promocionar una carrera investigadora estable.

Tots van donar compte de l’estat de les negociacions que en els seus respectius àmbits estan mantenint amb els Ministeris pertinents

Durant la presentació del seu informe, Gómez Villamandos va intercalar les seves explicacions amb les intervencions detallades del president de Crue–Docència i rector de la Universitat de Cantàbria, Ángel Pazos; de la presidenta de Crue–Professorat i rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre; del president de Crue-Sostenibilitat i rector de la Universitat d’Oviedo, Santiago García Granda; del president de Crue–I+D+i i rector de la Universitat Autònoma de Madrid, Rafael Garesse; de la delegada per a Polítiques d’Igualtat i rectora de la Universitat Jaume I, Eva Alcón; del president de Crue–TIC i rector de la Universitat de Jaén, Juan Gómez; així com de la rectora de la Universitat de la Llacuna, Rosa Aguilar, i del rector de la Universidade de Santiago de Compostel·la, Antonio López. Tots van donar compte de l’estat de les negociacions que en els seus respectius àmbits estan mantenint amb els Ministeris pertinents.

Acabada la presentació de l’informe, s’han abordat les propostes de projectes universitaris per als fons europeus de recuperació Next Generation EU. En aquest punt, el president de Crue ha defensat que la Universitat ha de ser un element clau en la recuperació econòmica del país i, amb l’ajuda del vicepresident adjunt Salustiano Mato, ha avançat les línies generals del projecte Transformar els Campus per a transformar la Societat, presentat per Crue al Ministeri d’Universitats amb l’objectiu d’impulsar el canvi cap a una veritable Economia del Coneixement.

 

Estratègia Internacional

Durant l’Assemblea, s’ha posat en coneixement de la resta dels membres de la mateixa l’estat en el qual es troben les nombroses accions i iniciatives d’àmbit internacional en les quals Crue participa. El membre del Comitè Permanent i rector de la Universitat Ramon Llull, Josep Maria Garrell, ha informat de la intensificació de l’activitat internacional de l’associació des de l’aprovació de l’estratègia d’internacionalització de Crue, que inclou com a línia prioritària l’acció a Europa. En aquest punt, ha assenyalat l’avanç en la coordinació amb l’associació europea d’universitats (els EUA) i ha posat en valor el treball dels representants de Crue en els seus grups de treball. El rector va recordar que el vicepresident adjunt de Crue, José María Sanz, va ser nomenat delegat de Crue per a Brussel·les i que la seva dedicació ha permès abordar de manera proactiva els temes polítics d’interès per a les universitats a nivell europeu.

Per part seva, el vicepresident de Crue i rector de la Universitat Politècnica de València, Francisco Mora, ha ofert en la seva intervenció una visió global de la coordinació de Crue amb l’EUA en el nou cicle de l’associació i ha destacat alguns temes de treball com la formulació d’un nou Pla Estratègic, el Projecte de l’EUA sobre la visió de les universitats a Europa en 2030, o la negociació del pressupost europeu per al pròxim marc financer anual 2021-2027. El rector ha recordat la importància de la comunicació i coordinació establerta amb els representants de Crue en els grups de treball de l’EUA per a avançar en la implicació de Crue en aquests temes.

El vicepresident adjunt, José María Sanz, ha estat l’encarregat d’informar l’Assemblea sobre la situació que planteja el Brexit per a la futura participació del Regne Unit en els programes europeus Horitzó Europa i Erasmus+, de gran rellevància per a les universitats. I també sobre l’informe d’Implementació del Procés de Bolonya 2020 que presenta el període 2018-2020 com un de canvis importants accelerats per la pandèmia, però en el qual les diferències en la implementació del procés entre països són notables. El vicepresident adjunt ha fet aquí referència a les dades en el Sistema Universitari Espanyol.

Finalment, el també vicepresident adjunt Juan Julià, ha presentat als assistents el Diploma de Postgrau en Política i Gestió Universitàries posat en marxa enguany per Crue amb el qual es pretén professionalitzar encara més la trajectòria d’aquells membres de la comunitat universitària que orientin la seva projecció cap a la gestió, organització i funcionament de la Universitat. L’objectiu d’aquest curs és, dins de la Missió d’impulsar el progrés social i dirigir al país cap a una Economia del Coneixement, formar persones amb una visió clara i global de la Universitat que es necessita per a aconseguir aquesta meta en la dècada vinent.

Actualidad

Sala de lectura

Esta web utiliza cookies propias para su correcto funcionamiento. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Más información
Privacidad