Fernando Blasco, professor de Matemàtica Aplicada, a la Universidad Politécnica de Madrid, analitza en el següent article el paper de les matemàtiques a l’educació. I comença així: “De tant en tant, els matemàtics recordem aquest paràgraf de El ensayador, de Galileu Galilei”:

UPM / La filosofia [natural] està escrita en aquest grandiós llibre que tenim obert davant els ulls (vull dir, l’univers), però no es pot entendre si abans no s’aprèn a entendre la llengua, a conèixer els caràcters en els quals està escrit. Està escrit en llengua matemàtica i els seus caràcters són triangles, cercles i altres figures geomètriques, sense les quals és impossible entendre ni una paraula; sense ells és com girar vanament en un fosc laberint.

Avui, enmig d’una pandèmia, ens referim a idees com “aplanar la corba” (fer que la derivada sigui més petita, això és, baixar la taxa de creixement) o al fet més simple de deixar una “distància de seguretat” (no hem d’estar a un radi inferior a dos metres entorn d’una altra persona perquè correm risc d’infectar-nos).

¿Fomentar vocacions STEM?

També sabem que hi ha equips treballant en models que prediuen com s’expandeix l’epidèmia i, per tant, també ajuden a determinar com ha de ser controlada. Si la vida hagués transcorregut com fa just un any, sense l’ara temuda COVID-19, probablement estaríem, ja a final de curs, parlant del foment de les vocacions STEM (m’estimo més fer servir aquest acrònim al castellanitzat CTIM perquè ens situa en un context internacional) remarcant la conveniència i la necessitat que els joves estudiïn carreres amb base tecnològica des de diferents punts de vista, un d’ells el laboral, com ja va posar de manifest la Unió Europea en 2015.

Si la vida hagués transcorregut com fa just ara un any, sense l’ara temuda COVID-19, probablement estaríem, ja a final de curs, parlant del foment de les vocacions STEM

En aquests dies de confinament la tecnologia ens ha ajudat a treballar des de les nostres llars. Si ja es constatava l’any passat que les ocupacions relacionades amb la tecnologia eren molt demandades, ara precisament s’ha posat de manifest la importància dels treballs d’aquest sector.

Ens hem pogut comunicar amb els nostres familiars als quals no podíem visitar gràcies a dispositius electrònics (tauletes, ordinadors, telèfons mòbils…) i també fer necessàries reunions de treball a través de diferents plataformes (segur que cada lector és capaç d’esmentar almenys 5 d’aquests sistemes de videoconferència).

Algorismes i matemàtiques

Els docents ens hem convertit en youtubers per un temps i ens enfrontem al dilema de com organitzar uns exàmens telemàticament, amb tota la dificultat que això comporta. Sota els algorismes que fan que funcionin aquests dispositius hi són les matemàtiques. Hi ha algorismes criptogràfics que ens permeten signar documents digitalment. Altres algorismes codifiquen la nostra imatge i la nostra veu perquè viatgin, com a zeros i uns, a través de la xarxa.

La nova llei educativa deixa la porta oberta al fet que les matemàtiques, el llenguatge en el qual s’escriu el coneixement científic i tecnològic, desapareguin com a matèria d’obligat estudi en Batxillerat

I en aquest moment, quan portem anys reivindicant les carreres tecnològiques i quan més estem fent servir la tecnologia en tots els àmbits de la nostra vida, apareix un projecte per a una nova llei educativa que deixa la porta oberta al fet que les matemàtiques, el llenguatge en el qual s’escriu el coneixement científic i tecnològic, desapareguin com a matèria d’obligat estudi en Batxillerat. El projecte elimina l’obligatorietat de cursar Matemàtiques en el Batxillerat de Ciències i Tecnologia i Matemàtiques Aplicades en l’itinerari de Ciències Socials (ara, Humanitats i Ciències Socials). Això és, com menys, sorprenent.

Però no hi ha res de nou: això ja ha succeït i he estat testimoni d’això. Treballo a la Universidad Politécnica de Madrid i en una època he tingut estudiants que arribaven a estudiar enginyeria sense haver cursat ni matemàtiques ni física al Batxillerat. Òbviament, aquests estudiants no aconseguien superar el primer curs d’una carrera que ja es feia difícil per a estudiants que les havien cursat.

Amb la LOMCE va costar, però va aconseguir-se

No aprovar té males conseqüències econòmiques perquè el preu de la segona i successives matrícules d’una assignatura s’encareixen molt. La LOMCE ha tingut coses negatives, però també alguna bona i assenyada, com el fet que sigui obligatori estudiar matemàtiques al Batxillerat de Ciències i a l’itinerari de Ciències Socials. Això últim també va costar. Es va poder aconseguir gairebé a l’últim moment que, per exemple, els futurs estudiants d’Economia cursessin matemàtiques al Batxillerat de manera obligatòria.

La LOMCE ha tingut coses negatives, però també alguna bona i assenyada, com el fet que sigui obligatori estudiar matemàtiques al Batxillerat de Ciències i a l’itinerari de Ciències Socials

El Batxillerat en Ciències Socials i Humanitats finalment es va dissenyar amb dos itineraris: un per a Humanitats (en el qual una assignatura de llatí és obligatòria) i un altre per a Ciències Socials (en el qual ho és una assignatura de matemàtiques).

Baix rendiment en algunes carreres

Si aquesta situació ara es reverteix haurem de veure coses com les succeïdes en el passat. La meva experiència amb els estudiants que no havien cursat matemàtiques al Batxillerat és una percepció, però sí que s’ha fet recerca en aquesta línia: està demostrat el baix rendiment d’alumnes que no havien estudiat prèviament matemàtiques i entraven a facultats d’Economia. No és l’únic cas: el que jo intuïa amb els meus estudiants d’enginyeria també ho van veure uns companys de la Universitat de València, però ells ho van quantificar i van publicar.

Espanya continua amb mals resultats a PISA

Abans esmentàvem un estudi de la Unió Europea, però també l’OCDE ha realitzat un informe sobre el futur de l’educació i dels treballs i incideix en els mateixos punts. Cada pocs anys ens preocupem que Espanya queda malament a les proves PISA i gairebé sempre es culpa a altres factors.

S’hauria de reconèixer que, en realitat, no s’estan desenvolupant lleis educatives, entorns de treball i currículums realment adaptats per al segle XXI

S’hauria de reconèixer que, en realitat, no s’estan desenvolupant lleis educatives, entorns de treball i currículums realment adaptats per al segle XXI. Tant des del Ministeri d’Educació i Formació Professional com des de les comunitats autònomes no s’admeten responsabilitats, però fets com el que estem comentant avui influeixen en els resultats a PISA i en TIMSS (més centrat en matemàtiques).

I Espanya seguirà en inferioritat de condicions respecte a aquells que compten amb professionals amb millor formació capaços de donar resposta a les necessitats tecnològiques del món actual.

“Que inventin ells!

Sembla que aquí seguim fidels al “Que inventin ells!” i trobem a faltar a Charles Percy Snow, que era conscient que dos dels col·lectius als quals ell pertanyia i en els quals tenia bons amics no eren capaços de posar-se d’acord.

Les matemàtiques exerceixen un paper primordial en aquesta revolució i hem d’ajudar al fet que els nostres joves estiguin preparats per a això

Snow era novel·lista i científic, doctor en Física (encara que també va exercir com a polític). El 1959 va pronunciar una conferència que posteriorment es va plasmar en el llibre Les dues cultures i la revolució científica. Posava com a exemple com va canviar el món en la Revolució Industrial sobre l’educació, els continguts dels programes, la revolució tecnològica del moment i una altra que havia d’arribar. Ja la tenim aquí. Les matemàtiques exerceixen un paper primordial en aquesta revolució i hem d’ajudar al fet que els nostres joves estiguin preparats per a això.

*Article publicat a The Conversation